Art per menjar

La pastisseria creativa, tendència des de fa uns anys, s’expandeix per Tarragona
 
Fondant, cakepop, glasa, cupcake... És probable que ara no us sonin, però és qüestió de temps que aquests mots relacionats amb la pastisseria creativa formin part del nostre vocabulari quotidià. O, com a mínim, això és el que apunta la nova tendència dels pastissos decorats, la vessant més artística i creativa de la rebosteria tradicional. Galetes decorades, pastissos, cupcakes (petits pastissos amb forma de magdalena) i cakepops (pastissets amb pal, a mode de xupa-xups), sempre decorats de forma vistosa, amb boniques i acolorides formes fetes amb fondant (pasta laminada de sucre), glasa (una cobertura de sucre similar al fondant), buttercream (crema de mantega) i al capdamunt de tot, qualsevol cosa que serveixi per donar color i vistositat, sempre sota noms impronunciables: frosting, icing, topping....

No és fàcil saber l’origen d’aquest tipus de pastissos de disseny, ja que al llarg de la història ha rebut influències anglosaxones, franceses i americanes, si bé es diu que va ser la sèrie de televisió Sex and the city (traduïda com Sexe a Nova York) la que va contribuir a popularitzar aquesta tendència per tot Europa fins arribar al nostre país, on no fa gaires anys que es van començar a fer aquest tipus de creacions culinàries. Avui en dia, els negocis de rebosteria creativa han anat proliferant i és relativament senzill trobar una botiga a prop que vengui aquest tipus de productes. 

SugarMur, a El Vendrell va ser una de les primers botigues de rebosteria creativa de la província. Tot i que la botiga física no es va inaugurar fins a principis de 2012, al 2008 es va crear la botiga on-line i dos anys més tard, una pàgina de Facebook, que actualment té més de 16.000 seguidors. La Chris va decidir obrir SugarMur després de més de tres anys de reflexió i d’un procés burocràtic feixuc. “Obrir una botiga no és fàcil, són molts tràmits i requisits però al final val la pena, el somni sempre és més fort que la burocràcia”, comenta la Chris. 

Cupcakes, galetes i popcakes elaborats per SugarMur.

SugarMur comercialitza tot tipus de productes relacionats amb els dolços decorats, però el producte que més triomfa és la pasta de sucre fondant. Amb una amplia gama de colors i la possibilitat d’afegir-hi qualsevol aroma, el fondant s’ha posat tant de moda que fins i tot l’any passat molta gent va cobrir-hi els panellets, explica la Chris.
 
A finals de 2010, es va inaugurar a Tarragona La Reina de las Tartas,  una botiga amb clares influències angleses, lloc d’origen i residència fins als 31 anys de la seva propietària, la Sandra Dávila. Quan, ja a Tarragona, aquesta jove bioquímica es va quedar sense feina i va veure la dificultat de trobar-ne una altra, va decidir fer una inversió i obrir la seva pròpia botiga de pastissos creatius. “La rebosteria artística és habitual a Anglaterra i jo hi tenia afició des de ben petita. Quan vam venir a viure a Tarragona, per l’aniversari dels meus fills els hi preparava pastissos temàtics i tothom em deia què bonics eren i què bons estaven”, explica la Sandra. Actualment, la Reina de las Tartas elabora pastissos a gust del client i personalitzats. “Hem arribat a crear fins i tot un cavall de mig metre d’alçada; no hi ha límit, només la imaginació”, comenta.

Pastís fondant

Pastís amb forma de cavall

A la mateixa Plaça de la Font, la Reina de las Tartas ofereix classes per aprendre a dissenyar pastissos. Quatre professors, cada un especialista en una matèria diferent, ensenyen a elaborar tot tipus de creacions rebosteres. El proper pas serà muntar una botiga on-line on poder oferir els mateixos productes que al local: motlles, ingredients, colorants, aromes, etc. “Trobar segons quins productes pot ser complicat, depenent de lloc de residència. Nosaltres importem productes del Regne Unit i Amèrica per als nostres clients que comencen amb aquest art. Tot i que ara hi ha més distribuïdors que abans, encara és difícil trobar productes d’alta qualitat a Espanya”, afegeix la Sandra.
Per la Sandra, Anglaterra no és només l’origen d’aquesta nova tendència rebostera, sinó que també és el lloc de referència per ser tot un creatiu i artista pastisser. Els llibres i les hores de pràctiques li han estat de gran utilitat, però on ha après el veritable art de dissenyar dolços ha estat a la prestigiosa escola anglesa Wilton, un centre privat de confecció i decoració de pastissos amb més de 80 anys de trajectòria. I la seva formació encara continua, ja que la seva propera fita és obtenir el diploma que l’acrediti com a instructora oficial de l’escola anglesa PME Knightsbridge. “La rebosteria creativa anglesa té les seves peculiaritats, és diferent de la resta, comenta la Sandra, però qui vulgui saber-ne més haurà de venir als nostres cursos”, afegeix.
 
Sota el temptador nom de “Delícies Creatives” trobem a Cambrils la botiga Pupi’s Cupcakes,  la cafeteria i pastisseria de la Cristina Filgueiras. Aquesta jove cambrilenca es va aficionar a la cuina quan va marxar a viure a Barcelona per estudiar INEF. La seva passió pels fogons va anar creixent fins a crear un blog on publicava receptes i consells i, després de fer alguns cursets, va començar a fer les seves primeres creacions pastisseres. “Quan estava a tercer de carrera d’INEF ja tenia força encàrrecs de cupcakes i pastissos a través del blog i vaig engrescar-me per estudiar a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, explica, una experiència que m’ha servit per saber moure’m en aquest món i conèixer a molta gent”.
Pupi’s Cupcakes va obrir fa quatre mesos. A diferència de molts altres negocis que giren al voltant de la pastisseria creativa, la Cristina ha apostat per exposar els productes que ella mateixa elabora: galetes,  muffins, cakepops i cupcakes i mini-cupcakes de diferents sabors (oreo, maduixa, xocolata, pastanaga, iogur amb violetes, vainilla...).

Cupcake d’Oreo

Botiga Pupi’s Cupcakes

Cupcakes i mini cupcakes

Aquest tendència de botigues de pastissos creatius on triar i menjar, o bé dur per emportar, sense encàrrec previ és el que predomina a grans ciutats com Barcelona, però que no és gaire freqüent trobar-ho pel Tarragonès. “A les ciutats grans la gent va d’aquí cap allà i és més comú després de treballar entrar a fer un cafè o picar alguna cosa. Això en un poble petit no és tant habitual, per això no hi ha tantes botigues d’aquest tipus, sinó que el producte s’ha d’encarregar prèviament”, explica la Cristina. Tot i així, cada vegada són més els que s’acosten a la botiga, sobretot encuriosits per tastar coses noves. “Els cupcakes i sobretot la seva versió mini es vénen prou bé, però ara també he començat a fer muffins, que és producte que la gent ja coneix, i agrada força. En canvi els cakepops són desconeguts pels clients i no els demanen tant”, explica.
 
A més de l’ampli assortiment de rebosteria, s’hi poden trobar materials com motlles, talladors, colorants i aromes; o bé assistir a algun dels cursos que s’hi organitzen. “Els assistents que tinc són majoritàriament noies de entre 25 i 40 anys que s’hi apunten per afició o curiositat”, diu la Cristina. “Per impartir cursos t’has d’anar formant i actualitzant contínuament i no és gens fàcil ja que no hi ha un lloc concret on aprendre, sinó que has d’aprendre de gent que també es troba en un procés de formació, i això és per què és un sector molt nou a Espanya”, assegura. “Però si vols ensenyar bé t’has de moure i això també val a l’hora de vendre, has d’innovar contínuament per sorprendre al client”.
El preu d’un curs de rebosteria creativa oscil·la entre els 50 i els 130 euros, depenent del temps i del producte. Tot i que aquests tallers cada vegada tenen més èxit, també són moltes les persones que prefereixen aprendre per sí mateixes a través de les moltes possibilitats que ofereix internet. Blogs, videoblogs i tutorials s’han convertit en una bona manera d’aprendre, des de casa, amb amics o familiars, el disseny de pastissos i dolços. 

Un bon exemple de l’autoaprenentatge a la xarxa és l’Helena Calmet, quiromassatgista però aficionada a la rebosteria creativa. Va aprendre a fer pastissos, galetes i cupcakes a internet, mirant tutorials i, sobretot, practicant. Tot i que no té intenció de dedicar-s’hi professionalment, la seva traça l’ha portat a rebre encàrrecs d’amics i familiars i a muntar una web on es poden veure els dolços que ha elaborat http://dulcestentaciones.tk/. 

Pastís violí.

Encàrrecs a domicili
 
Com en qualsevol tipus de negoci, començar no és fàcil. Suposa una inversió de diners i de temps que no tothom pot assumir i, a més, cal sumar moltes autoritzacions i tràmits. És per això que molts creatius pastissers s’inicien en el negoci a poc a poc, fent les seves primeres creacions a partir d’encàrrecs d’amics i coneguts. Una manera que els hi serveix per fer clientela i tantejar el terreny. És el cas de SugarCakes Tarragona,  que rep comandes a través de la seva pàgina web per elaborar cupcakes, galetes decorades i pastissos personalitzats.

 Va ser fa poc més de quatre anys quan la María, al capdavant de SugarCakes Tarragona, va sentir a parlar d’aquest tipus de dolços, mentre buscava com preparar un pastís d’aniversari per la seva filla. L’espectacularitat de les creacions fetes amb fondant que va veure en una pàgina web americana li van despertar la curiositat per saber-ne més i aprendre a fer-ho ella mateixa.

Pastís pirata.

Pastís, galetes i cupcakes personalitzats.

Pastís cabdell de llana.

El futur de la rebosteria creativa
 
Encara és aviat per fer prediccions de futur sobre la rebosteria creativa, si és una moda passatgera o ha vingut per quedar-s’hi. “A Espanya encara queda un gran camí per recórrer per tal d’arribar a fer de la rebosteria creativa una professió, com passa al Regne Unit i a Amèrica, però crec que es pot aconseguir”, comenta la Sandra Dávila. “Ara mateix és només una moda, però després del boom inicial quedaran els veritables professionals”, afegeix. La María, de SugarCakes Tarragona, té una opinió similar, ja que considera que molta gent que ara s’hi dedica deixarà de fer-ho. “Estem tocant sostre, hi ha moltes webs de materials i totes vénen el mateix. Per créixer cal invertir i pocs ho fan”, explica.
Per la Chris de SugarMur cal reinventar-se per tirar endavant. “El futur de la rebosteria creativa no té límit, sempre hi ha espai per innovar i productes nous. Després de fer cupcakes i galetes es poden fer nous productes, com push pops o whoopie pies, encara queda molt per fer”, comenta optimista.
Sigui com sigui, és evident que de moment la pastisseria creativa és un sector en alça. Tant és així que molts pastissers tradicionals s’han sumat a aquesta tendència i han volgut saber-ne més per tal de satisfer les demandes dels seus clients. Fins a SugarMur, tal i com explica la Chris, s’han acostat pastissers de més de 40 anys d’experiència per aprendre a treballar amb nous materials i noves tècniques. “El més difícil és que canviïn de mentalitat. Per a ells, fer un pastís d’aquest tipus en el que pots estar dies treballant equival a perdre diners”, afegeix. La María, de SugarCakes Tarragona, fins i tot ha establert una col·laboració amb un pastisser. “Els clients els hi demanen productes personalitzats i han de posar-se al dia”, comenta. “Aquests productes necessiten molta mà d’obra i a més no es poden refrigerar, per la qual cosa, s’han de consumir ràpidament. Aquest és el principal problema que hi troben”, explica. 

La comunitat russa s’arrela a la Costa Daurada

La Fundación Amigos de Rusia vol construir-hi la major església ortodoxa d’Espanya
 
Atrets per un clima càlid i una bona ubicació, cada vegada són més el turistes russos que trien la costa catalana, i en concret la Costa Daurada, per passar les seves vacances. A aquest fet hem de sumar que cada vegada son més les famílies russes que, després de conèixer la zona, decideixen establir-s’hi. Arran d’aquest creixement, fa poc més de dos anys va néixer la Fundación Amigos de Rusia, amb seu a Salou. L’augment de residents i turistes russos a la Costa Daurada és el que ha portat a la fundació a buscar ubicació per construir l’església ortodoxa russa més gran d’Espanya, un projecte molt ambiciós que podria estar enllestit al 2015. 

Octavio Sanromá, president de la Fundación Amigos de Rusia, a la seu de Salou.

Les necessitats de la comunitat russa a la Costa Daurada, tant dels residents com dels que estan de pas, va fer sorgir la Fundación de Amigos de Rusia que treballa amb les comunitats russa, espanyola i catalana en diferents àmbits. “La nostra principal tasca és informar i assessorar a totes aquelles persones, tant russos com espanyols, que s’adrecen a nosaltres. Els russos no parlen l’anglès de forma fluida, i sovint necessiten intermediaris per a fer certs tràmits”, explica el president de la fundació, Octavio Sanromá. “Treballem estretament amb l’ambaixada i el consolat i ajudem als qui s’adrecen a nosaltres quan tenen problemes amb el visat o perden el passaport, si necessiten informació sobre les parelles de fet o els matrimonis, o si demanen detalls sobre les adopcions de nens russos, per exemple. Els hi facilitem la informació oficial que necessiten, els orientem amb els tràmits i, si cal, els acompanyem a fer les gestions”, afegeix. 

Sovint les preguntes que arriben a la fundació giren al voltant del tema de la religió. Els russos son majoritàriament cristians ortodoxos, sent l’església catòlica ortodoxa la segona més gran del món després de la catòlica romana. “Els russos que viuen aquí o que ens visiten volen un lloc on es facin misses ortodoxes i també on poder portar a terme les seves cerimònies religioses, com bodes i batejos”, assegura Sanromá. En aquest sentit, la Fundación Amigos de Rusia està immersa en el projecte de construcció del major temple ortodox d’Espanya a la Costa Daurada. Es tracta d’un projecte molt ambiciós, ja que, segons Sanromá “podria ser un referent a nivell mundial; el nostre desig és que els 300 milions d’ortodoxos que hi ha al món visitin el temple”. 

L’Òscar, veí de Salou, comenta que “la religió ortodoxa i romana són cosines-germanes, tots som catòlics, així que no és gaire diferent del que ja tenim. Si a més, arquitectònicament és un temple bonic, doncs benvingut”. El Daniel, també salouenc, considera que “en aquests moments, totes les inversions d’aquestes característiques són positives si es tradueixen en un creixement de l’economia local, però s’han d’ajustar a les normatives vigents”. “No em sembla bé que es canviïn les regles del joc segons sigui l’inversor. A més, em plantejo si és necessari un centre d’aquestes característiques i si, a més d’un lloc de culte, darrera hi ha la idea de negoci per explotar aquest espai”, apunta. 

Tot i que encara no se sap on s’ubicarà, Sanromá ha apuntat que “les properes setmanes hi ha dues reunions amb ajuntaments de la zona i amb una important empresa russa disposada a finançar el projecte” que, segons els càlculs, podria costar entre 3 i 6 milions d’euros. El terreny on s’ubicaria l’església tindria més de 3.000 m2 i inclouria, a més a més del temple, un saló d’actes i un espai museístic. Segons la Beatriu, veïna de Salou, “aquesta part cultural és la vessant més interessant del projecte”. Malgrat això, afegeix que “avui en dia tot el que estigui relacionat amb temes de culte em sembla una mica fora de lloc”.
L’any 2015 és l’horitzó previst per aquest espai de culte, una data en la que les obres del complex turístic i d’oci BCN World haurien d’estar en la seva fase final. Tal i com explica Sanromá, ambdós projectes estan molt relacionats i s’intentaran crear sinèrgies, ja que està previst que el temple ortodox sigui un gran reclam per al turisme rus.  


Supermercat de productes típics de Rússia i de països veïns.

 
El perfil de residents i turistes
 
El nombre de turistes i residents russos a Catalunya ha augmentat en dues dècades, si bé en els darrers dos anys l’increment ha estat major. L’any 2011, a Espanya hi havia 54.400 residents de nacionalitat russa, dels quals gairebé 17.000 vivien a Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La província de Tarragona va ser la tercera en nombre de residents russos, per darrera de Barcelona i Girona, amb 2.285 habitants. Pel que fa al turisme, la Costa Daurada va rebre la passada temporada el 75% dels més de 1.200.000 russos que van optar per passar les seves vacances a l’Estat Espanyol. En ambdós casos, es tracta de persones de classe mitja – alta que vénen amb les seves famílies. La seva integració a la zona és molt bona, segons explica Sanromá, ja que tot i tenir caràcters molt diferents, hi ha certes semblances entre els catalans i els russos, com per exemple, el fet de tenir les idees molt clares. “El turisme rus, des de la distància, sembla de qualitat i pot ser un bon ajut i un punt de partida per deixar enrere el turisme de borratxera que hi ha a la Costa Daurada”, afirma l’Òscar. Per a la Beatriu, “el turisme rus amb elevat poder adquisitiu deixa grans beneficis a botiguers i hostalers, però tenen baixa flexibilitat amb l’idioma i això dificulta la nostra inserció laboral, ja que per treballar a la Costa Daurada el rus comença a ser una exigència. Aquest canvi de paradigma respecte a turistes d’altres nacionalitats ens ha de fer replantejar les coses i també preguntar-nos si aquest boom pel turisme rus és flor d’un estiu o si ha vingut per quedar-s’hi”. 

Informació en rus al centre mèdic de Salou.

Algunes immobiliàries de la Costa Daurada ja promocionen els habitatges en venda en rus.

Altres esglésies ortodoxes a l’Estat
 
L’Estat Espanyol compta actualment amb una església ortodoxa russa. Es troba a Altea (Alacant) i es va inaugurar l’any 2007. Es tracta del petit temple San Miguel de Arcángel, construït amb materials provinents dels Urals imitant les esglésies ortodoxes russes característiques del segle XVII. El temple no és només un lloc de culte i celebracions de la comunitat russa, sinó que s’ha convertit en una atracció turística per als visitants que s’apropen fins aquesta població.
La ciutat de Madrid té previst inaugurar el proper mes de març una església ortodoxa russa. La construcció, que és força més petita que la que es vol projectar a la Costa Daurada, es troba en un terreny de poc més de 700 metres quadrats i tindrà una capacitat d’uns 250 fidels.
Bastant més gran és l’església ortodoxa que s’està projectant a Marbella. L’ajuntament de la ciutat va cedir fa uns mesos un terreny de 2.519 metres quadrats per a construir l’edifici i un centre social, un projecte que encara es troba en una fase molt embrionària. 

Per Nerea Zambrano Valero