Cicle d'Entrevistes: Patricia Anton, regidora de Comerç i Turisme de Tarragona

Patricia Anton és regidora de Comerç i Turisme de Tarragona, que no és poc, i a més a més d'això  bastant activa en les xarxes socials. Tal és així que vaig contactar amb ella per fer l'entrevista a través de Facebook.

Després, això sí, varem acordar la cita a través dels canals oficials de l'Ajuntament, però sorprenent és que es pugui tenir accés a través d'aquesta plataforma. No tots els personatges públics accedeixen per xat, no és que sigui impossible però sempre et posen filtres. No obstant això la Patricia Anton és de les que t’atenen directament.

El dia de l'entrevista coincidia que també es feia  una taula rodona a Altafulla on justament es parlava del fil tan prim que separa la presència d'una persona amb càrrec públic a les xarxes socials i com és de difícil  mantenir aquesta distància precisament en llocs com Facebook, ...on l’anada i tornada és molt propera, temptadora i perillosa també...


L'hi comentem i preguntem si no s'exposa molt en fer això. És una arma de doble tall però dóna aquesta proximitat amb la gent que de vegades s’espera  dels servidors públics en el dia a dia.

Aclareixo Facebook no és per fer reclams tipus: va caure un fanal en aquest cantonada. Però sempre s'agraeixen les distàncies curtes.

El despatx que ocupa al Palau de Congressos de Tarragona és molt còmode en un marc impressionant i agradable per treballar. Just aquell dia no estava molt fina ja que s'havia aixecat amb una mica de febre però s’ho va anar manegant.
 

–Després de Santa Tecla i el concurs de Castells quin ha estat el balanç en aquest any a nivell de Turisme?

–Les festes de Santa Tecla i el Concurs de Castells són esdeveniments que a nivell turístic posicionen la ciutat per una qüestió de marca però que són per a mercats propers, en el cas dels Mercats internacionals, exceptuant professionals dels mitjans de comunicació, no son activitats a dia d’avui que impliquin que ens vingui gent d'altres països a la ciutat per a dormir i veure aquests esdeveniments. A nivell de Santa Tecla si que  passa, està molt posicionada ja des de fa molts anys, de fet treballem i fem programes en idiomes, és una festa d'interès nacional i que es ven a nivell internacional i turístic.

–Quins són els vostres plans de futur a nivell turisme?

–Seguir la línia que portem marcada durant aquests últims anys. Mantenir el mercat francès que per a nosaltres és prioritari, seguit del britànic, l'alemany per volum de turistes i a partir d'aquí, el rus, que és cert que aquest any ha crescut molt.

Hi ha molta feina per fer i a partir d'aquí vendre Tarragona com una ciutat que te Història Viva que és el que nosaltres estem treballant ara.
Quan nosaltres parlem de Tarragona Història Viva implica tot: El patrimoni Romà, que evidentment és el nostre actiu més principal, implica la gastronomia, el comerç, Santa Tecla, Setmana Santa. Inclou tots aquests conceptes culturals que tenim a la ciutat i que poden ser un producte turístic. 

–Per què el francès primer? 

–Perquè és el turista que més ens ve. És un mercat que des de sempre li agrada Tarragona i que per tant l'hem de cuidar. Hi ha un tant per cent molt elevat del turista francès que ve a la nostra ciutat.

–I el comerç està preparat per rebre els francesos? He vist últimament que hi ha molts cartells en rus. 

–Són conceptes diferents, el turista que ve a la ciutat , el francès , Alemany,… que us he dit abans és el que més dorm a la ciutat. Els  russos vénen menys quantitat i no són turistes, són visitants.
El turista és el que pernocta  a la ciutat. El visitant és el que ve un o dos dies de visita però no dorm aquí.
El rus és visitant, dormen a Salou, La Pineda o Cambrils. Algun dorm a Tarragona però significa el 11% del total de nits que tenim a la ciutat. El que sí és cert que el rus és un turista de compres i que la mitjana de despesa que fa per dia és elevat.
Per tant és lògic que des de l'any passat i en aquesta campanya, el comerç intenta adaptar-se al màxim al  rus perquè sabem que és un turista que gasta i es per això que varem fer la campanya Enjoy Tarragona dirigida al mercat rus. La resta també gasta però d'una forma totalment diferent. Consumeix més cultura i altres coses.


–I quins són els punts màxims d'atracció que ofereix Tarragona durant tot l'any?

–El punt àlgid a nivell turístic és evidentment l’estiu en el seu conjunt, ja que Tarragona té més de 14 kilòmetres de platges meravelloses. Un altre punt és el festival de Tàrraco Viva. Porta 14 anys i a nivell internacional és un producte molt venut,  és una mica tota la línia estratègica de turisme de ser la ciutat que millor explica la seva història: a través de les seves festes, la seva cultura, a través de reconstruccions històriques, etc.
A partir d'aquí  tenim la Setmana Santa que és festa d'interès: és la més coneguda de Catalunya, i  ens ajuda a vendre aquest producte, arriba la temporada d'estiu, la època o tenim més turistes a la ciutat i també el festival d‘estiu que es munta des de la regidoria de Cultura, al setembre arriba la Festa Major i després la resta de festivals com per exemple l'SCAN que és de fotografia i el REC de cinema, que són punts d'atracció per venir a la ciutat.
A tot això cal incloure el tema gastronòmic, a través de Tarragona Gastronòmica es fan quatre esdeveniments importants a nivell de gastronomia a la ciutat i això és una manera de vendre la marca Tarragona, pel estómac i amb productes locals de qualitat.
El fet de venir a la ciutat i que sàpigues que menges bé i que té uns productes locals típics i que la gastronomia local és de molt bona qualitat, també ajuda.
Amb la qual cosa es van barrejant temes típicament culturals amb temes gastronòmics.

–Parlant de marques, hi ha moltes. Amb referència a Barcelona World quina és la seva opinió sobre posicionar la marca Tarragona sobre la marca Barcelona.

–Hi ha una cosa que està molt clara. La marca Barcelona és la que més ven a nivell internacional i és molt més coneguda que la marca Espanya i ens hem  d’ aprofitar d'això, però crec que són dos conceptes diferents.
Pots parlar d'un Barcelona World com a localització, com podem fer amb els aeroports: Girona és Barcelona Nord i Reus és Barcelona Sud o en un turisme de creuers, dir que el Port de Tarragona és el port de Barcelona sud. No hi ha inconvenient perquè a nivell geogràfic és lògic, que l’usuari a nivell l'internacional conegui Barcelona i no conegui Tarragona com no coneix qualsevol altra ciutat d'Espanya.
D'aquí a fer un recinte amb el nom de Barcelona quan el que tu estàs venent tampoc és Barcelona, no es fins que punt és correcte. Tot i això, no deixa de ser una empresa privada, per tant l'empresa privada posarà el nom que cregui convenient.
Crec que no és el millor, que pot ser ofensiu, però hem de ser molt acurats.
El projecte s'està treballant, no està definit, vegem com evoluciona i en el moment que tinguem més informació i puguem opinar més sobre el tema, llavors en parlem. Perquè ara mateix l'únic que es coneix pràcticament és el nom.

–Si té convidats russos a casa. Una gran família russa on els portaria? 

–Faria un circuit per la Tàrraco Romana, és bàsic per a mi portar-los a la part alta, Amfiteatre, al Circ i a partir d'aquí fer una passejada pel centre perquè coneguin tot el que hi ha a nivell de comerç i al final per sopar podem acabar  al Serrallo perquè coneguin un barri mariner que crec que n’hi ha pocs amb les barquetes al costat i l’encant del nostre passeig maritim i a més a més amb una qualitat en el producte local de peix boníssima.

–Jocs Mediterranis com està això?

–Hi ha un comitè format per diferents persones que estan començant a traçar les línies estratègiques d'actuació de cara al 2017. No estan del tot definides encara, tot necessita un procés. De fet fa un any que sabem que Tarragona organitza aquests jocs el 2017.
 
Jo et puc dir que l'oportunitat de poder fer que Tarragona a nivell de la mediterrània en aquest cas, sigui coneguda gràcies als jocs, com a marca turística és molt positiu. El fet de que en uns dies concrets ens vingui gent de diferents països i coneguin els nostre territori és molt bo,  el que farem és intentar cuidar el màxim possible perquè l'experiència que s’emportin de la ciutat i el puguin conèixer sigui enriquidor per ells, ja no només estar aquí com atletes, sinó que més puguin conèixer tota la riquesa que podem oferir com a territori. Crec que això és boníssim perquè no deixen de ser prescriptors, quan vagin als seus llocs d'origen diran: hem vingut pels jocs però et recomano que vagis tu perquè aquest lloc és fantàstic. Crec que el nostre treball passa per aquí. El posicionar fa que sobretot  aquests milers de persones que ens vindran en el moment que tornin als seus països d’origen, es portin un bon record de la nostra ciutat i per tant ens recomanin com a destinació.
És el concepte que hem de treure com seran els jocs? Com es vincularan? Encara no se sap. Queda temps i s'està preparant tot això.

–El que hem vist fins ara són vídeos i la presentació. 

–Són les presentacions que es van fer quan es va fer la candidatura, un cop guanyada la candidatura el comitè olímpic i després la ciutat i totes les sub seus que són diferents localitats que tenim al voltant que també  albergaran algun tipus de competició han de treballar per fer aquesta línia estratègica de treball i aquest pla director.
El pla director s'està acabant. S'ha dit alguna cosa del pla director com que a Tarragona hi ha una cosa pendent de fer és fer el Sant Jordi es podrà construir el 2014, però al final són coses que es van filtrant i crec que són els responsables del 2017 els que hauran de comunicar les actuacions les actuacions de futur. 

La crisi 

–Jo no parlo de crisi. Odio aquesta paraula. Em caracteritzo per ser una persona positiva e intentar mirar endavant d’una forma pro-activa. 

–Bé... aquest moment és un moment complicat per al comerç què s'està fent per a una major obertura comercial? Es veuen locals buits a la ciutat i es veuen molts a la part alta. 

–Primer de deixar clar que hi ha locals buits però no ens hem  de deixar portar per les percepcions. De fet hem presentat fa poc una pàgina que es diu Biz Tarragona el que hem fet és fer un cens dels locals buits que hi ha a la ciutat i un cens de les activitats econòmiques. A partir d'aquí hi ha una plataforma que va unit a això que és un catàleg per les botigues de la ciutat. Gràcies a tenir el cens fet a peu de carrer, i mantenint actualitzada la informació, el que nosaltres farem amb aquest llistat de locals buits és precisament  anar a buscar inversors que tinguin interès a venir a la nostra ciutat i omplir aquests locals.
El que si vull és deixar una cosa molt clara és que del 100% de l'activitat econòmica del centre ciutat, el 87% són locals ocupats. Amb la qual cosa aquestes visions que tenim que hi ha molts locals buits tampoc és així. Estem parlant que hi ha una activitat econòmica espectacular a la ciutat i hi ha un 23% de locals tancats. És molt poc.
Locals buits ha hagut sempre. Hi hagi crisi o no ¿Què ha passat? Empreses de serveis no comercials  han tancat i que acostumen a obrir locals en centre ciutat amb la qual cosa es nota més. Són locals que no estan adaptats per a un comerç, s'ha de fer obres. Evidentment no és el mateix oficines que un local comercial. Els locals comercials en determinades zones de la ciutat estan a un preu molt elevat. Ens trobem moltes vegades que hi ha botigues que tanquen i quan els preguntes el motiu de perquè tanquen és perquè els pugen el lloguer. Al final no deixa de ser una transacció comercial entre el propietari del local i qui té el seu negoci.  

–Hi ha algun pla d'estímul per a qui vulgui emprendre i instal·lar un negoci per part de l'Ajuntament, pel que fa a rebaixes en les taxes o impostos inicials que ha de pagar per iniciar una activitat? Perquè és bastant complicat per a qui vulgui instal·lar un local ja d'entrada té una sèrie de normatives que ha de complir i això són diners.
  
–Bé, que hi hagi  normatives és lògic. En funció del tipus de negoci que vols iniciar simplement fas un registre de llicència informativa en règim de comunicació que es diu en aquest cas. Simplement fas una comunicació que en aquest direcció obres una botiga i evidentment l'Ajuntament té dret a inspeccionar que tot estigui correcte com marca la llei. Però és molt més àgil a l'hora de tramitar les coses.  

–Però poso un exemple. Hi ha molts emprenedors que volen iniciar una activitat comercial i obrir un establiment i que opten per capitalitzar l'atur per fer-ho Hi ha algun pla de beneficis per a ells a nivell comerç? Poden pagar a terminis les taxes d'inici d'una activitat? ¿Tenen un any de gràcia pel que fa a això? 

–Això és un tema de taxes públiques més que de Comerç. És el departament d'Hisenda qui ha de decidir quin tipus de rebaixes o no per això. Al final tu pots pressionar des de la regidoria per a la petita i mitjana empresa però després tens les taxes de l'Ajuntament i que són impostos i taxes que es voten per plenari. S'han de consensuar.
A dia d'avui s'estan fent rebaixes que s'ha plantejat en l'últim ple per poder fraccionar els impostos en aquesta ciutat fins a 10 mesos. 

–He vist l'últim Mercat Medieval que va ser un èxit per què no ens vestim tots de romans? No reforçaria la identitat? 

–Una cosa és un festival cultural i una altra és una fira.
Tarragona està molt ben posicionada en el que comentava abans de reconstrucció històrica. Quan nosaltres parlem d'un festival de Tarraco Viva amb més de 100.000 espectadors que vénen, no parlem d’una fira, sinó de un festival que explica moltes coses sobre la època romana. Tarraco Viva està posicionada a nivell internacional, com un esdeveniment molt acurat i professional i t'ho dic en primera persona, perquè vaig estar a Roma en un festival i m'ho ha dit, el bo que té Tarraco Viva és que es un festival lúdic, però té un rigor històric espectacular. Catedràtics, arqueòlegs, advocats, experts en lleis romanes. Tota la gent que organitza aquest festival i que té guionitzades totes les activitats que es realitzen, es basen en textos històrics.
La gent que va vestida de romana i que fa activitats de reconstrucció històrica, el material que utilitza fer les vestimentes per exemple o per fer les tendes de campanya són exactament iguals de com s'utilitzaven en l'època Romana.
És a dir, s’ha posicionat Tarragona i esta molt marcada precisament per tot aquest rigor històric que hi ha. El obrir via lliure i posar uns nois vestits amb unes armadures de plàstic al mig de la ciutat faria que precisament un producte potent i de qualitat com el que tenim vagi minvant en el temps. 

–No em refereixo de plàstic. Em refereixo per exemple a la porta del Museu Arqueològic que hi hagi una guàrdia pretoriana i molt ben fet. 

–Això es pot fer en moments concrets de l'any, no es pot fer sempre. Per exemple el Patronat de turisme ha posat en marxa aquest estiu Tarragona Història Viva i eren activitats de recreació. Nosaltres hem fet activitats de recreació històrica a l'Amfiteatre, al circ, en les muralles i en el Pretori. Són espectacles nocturns per a gent gran i nens a partir de 10 anys que ha estat un èxit. Hem tingut un 73% d'ocupació. Hem tingut aforaments entre 60 i 100 persones. Ha anat molt bé i aquí si hi ha hagut gent vestida de romana. Però són grups guionitzats que expliquen el que es feia en aquest monument. Tot és amb rigor. Si nosaltres parlem amb els grups de recreació històrica que tenim a la ciutat i els plantegem aquest tipus de projectes es neguen. Perquè porten un treball previ de recreació molt important i el que ells creuen és que això és perdre la identitat i la part de cultura. No els agrada.
Una altra cosa es que diguis, un dia fem una fira de dos dies com la Medieval i ho fas de Romans, però jo crec que son dos coses diferents.
Les fires son artesans, que es vesteixen de medievals o de mariners en funció de la fira que els hi demanen fer.
Les fires no son festivals, es un concepte que ha de quedar molt clar. 

–Què s'està fent perquè un inversor que vulgui muntar la seva empresa triï Tarragona i no Barcelona?

–És que si l'elecció és entre Tarragona i Barcelona anem malament perquè són conceptes totalment diferents de ciutat. 

...–Perquè competeixen de fet. 

–No. Jo crec que Barcelona no és competència nostra. Són ciutats completament diferents amb una quantitat de gent totalment diferent i amb una activitat i forma de vida diferent. Alhora sóc de Barcelona i he viscut molts anys allà. 

–No obstant això, Tarragona està en el segon lloc pel que fa a activitat econòmica. 

–Perquè Tarragona és una ciutat que pot ser molt potent, és àmplia, és lluminosa. Té alguna cosa especial. La  qualitat de vida és d'una ciutat molt petita però alhora molt ben comunicada. Tenim en tren com en cotxe al costat una ciutat molt gran com Barcelona que si en algun moment et falta alguna cosa la tens molt a prop per poder aprofitar. La qualitat de vida que tens aquí no la tens a Barcelona.
A nivell empresarial no té res a veure. Qui vol muntar un negoci aquí el que ha de fer  és fer un estudi de mercat i en funció del producte veure la demanda i competència que hi ha. Ja sigui a Tarragona, com a Reus o  a Cambrils o a Salou. Aquesta és una de les parts que nosaltres estem treballant a través de Biz Tarragona. Estan geolocalitzades totes les activitats i totes les seves situacions i a traves del programa t’ajuden a fer el teu estudi de mercat per implantar el teu negoci.
I en qüestió de dos dies tens un estudi de mercat a un preu molt reduït. Això és facilitar a l'empresari que no sap molt bé on ha d'anar, a través d'aquesta eina ho pot fer.
L'Ajuntament de Tarragona té un departament que es diu Viver d'Empreses que el que fa es precisament que aquests emprenedors que necessiten un full de ruta per obrir un establiment o un negoci, té un grup d'assessors que l'ajuden a fer tot això. És més, si necessiten se'ls cedeixen despatxos a preus molt reduïts perquè puguin desenvolupar la seva activitat i estar tutoritzats com a mínim durant un any.
L'Ajuntament sí que aposta per aquest tipus de polítiques. 

–Però tenint en compte que Tarragona té un port molt actiu i la majoria de mercaderies surt d'aquí d'aquest port. Llavors també l'Ave que el té a prop, l'aeroport. Parlo d'empresaris que vulguin instal·lar una empresa d'aquestes característiques i pugui decidir entre una ciutat o una altra. 

–Al final és el mateix. Jo venc un producte o vull implantar un producte. A partir d'aquí quina demanda tinc en aquest territori. Si Barcelona està copada perquè evidentment hi ha més gent i per tant més ofertes perquè hi ha més demanda me’n vaig a un territori on la demanda no està del tot satisfeta.
Per exemple IKEA, perquè decideixen venir a Tarragona? Perquè té un nus de comunicacions per carretera importantíssim en aquesta zona. IKEA sempre funciona a través de polígons industrials i molt a prop de carreteres molt transitades. És una de les seves polítiques d'expansió. Perquè ens van triar? Perquè Tarragona és capital de Província. Tarragona te una gran capitalitat comercial i les grans marques aposten per la nostra ciutat. Gràcies en part a El Corte Inglés i gràcies també al comerç de proximitat i comerç local que tenim que es molt variat. Gràcies a les comunicacions i un posicionament per ser una ciutat que creix i que és activa en molts aspectes. 

–Parlant de comerç de proximitat. El Corte Inglés que tenen horaris amplis pel que fa al comerç petit És beneficiós alliberar els horaris per a tots com s'està plantejant a tot Espanya? o seguir amb els horaris que el comerç està habituat fins ara? 

–El comerç pot obrir 12 hores al dia des de sempre. Jo crec que és més que suficient.
I liberalitzar els horaris comercials en un moment de conjuntura econòmica complicada quan del consum no està pujant és una autèntica bogeria, seria per matar l'empresari petit.
Catalunya és un país de PIMES. La idiosincràsia del comerç català sempre ha estat un comerç de carrer. El comerç de proximitat té una riquesa ja no només per oferta comercial sinó que dóna seguretat, il·lumina els carrers, són espais de trobada de la gent. El liberalitzar aquests horaris comercials implica que la conciliació laboral i familiar sigui impossible per a l'empresari i per als seus treballadors. No anem a generar més llocs de treball perquè anem a adaptar els horaris. Perquè no tenim capacitat econòmica per contractar més gent. Obrir més hores no implica més consum. Sinó que repartim el mateix consum que fem en 6 dies en 7 dies. I a qualsevol empresari obrir la reixa del seu negoci ja li genera una despesa que no li compensa amb les vendes que realitza. A dia d'avui pel comerç de proximitat és perjudicial i, evidentment per les grans superfícies  els hi anirà millor però tampoc crea més llocs de treball.

–El fet que amb l'obertura d' El Corte Inglés no ha afectat el petit comerç? 

–El Corte Inglés no es considera una gran superfície. Es considera un comerç de proximitat perquè sempre s'ubiquen en centres ciutats i no en polígons. Són conceptes diferents. Col·laboren amb les activitats de la ciutat i El Corte Inglés no és precisament dels que més tenen liberalitzats els horaris. Ha canviat ara el seu horari. Obre mitja hora abans 9:30 però tanca mitja hora abans. Està fent les 12 hores igual.

–Però tenen migdia obert.

–Les botigues poden obrir si volen. El problema és que no hi ha prou consum per mantenir la botiga oberta al migdia. En Botigues petites s’hauria de quedar el propietari perquè sinó ha de contractar un dependent per estar en aquest tram d'horari al migdia, i sinó t'entra ningú. Com ho mantens?
Jo crec que cal anar evolucionant. Si la ciutat a nivell turístic creix, que hi ha un nínxol de mercat important com el turisme d'estiu, jo crec que les botigues es poden plantejar en  els mesos estivals més potents el poder obrir al migdia per atendre aquesta demanda. Es pot anar plantejant però al final l'Ajuntament el que pot fer és explicar i pactar dient el que el considera oportú. Però cada empresari decidirà com vol portar el seu negoci.

Per Gabriel Podestá Conte

Foto: Fernando de Noguera Arnal