En un primer cop d’ull des de fora, sembla una petita botiga de música corrent, però quan hi entres, ja et sorprenen les parets i el sostre modelats i pintats en una clara referència a la música psicodèlica i als moviments hippies dels anys 60. El que es ven a dintre no és tampoc corrent: música no comercial, més difícil de trobar... i vinils. És un lloc per a melòmans, per als qui tenen un gust selecte, per als fetitxistes dels vinils i les edicions cuidades, dels que no es conformen amb l’mp3. Així que de corrent no en té res, i com diuen els propis clients de la botiga “és única a la ciutat”. Fa onze anys que Diego Vidal va obrir Shiva Music a Tarragona.–Com vas començar?
–Un client de la tenda de música on treballava abans, que tenia la seva pròpia botiga a Londres, em va dir que me la venia sencera. Jo era jove i em vaig embravir: vaig anar cap allà amb un camió i vaig carregar 6000 discs de vinil. Ara, d’aquest lot, me’n queden 500.
–El Jimi Hendrix que hi ha pintat a la paret, el nom de la botiga i tota la decoració... Recorda a alguns moviments dels anys 60 i 70, oi?
–Quan vaig començar, estava molt capficat amb el blues i la psicodèlia. Però això representa un públic molt petit. Estic obert a molts estils i a la botiga hi pots trobar de tot: músiques del món, indie, grans clàssics com els Beatles... Moltes coses les he anat descobrint gràcies a la sinergia entre els clients i la botiga.
–Als anys 70 va haver-hi molt de moviment: festivals com el de Canet, el rock laietà... Crec que tota la música d’avui ve d’alguna manera d’allà, que sense allò la música d’avui no seria la mateixa.
–Algun estil que se’t resisteixi?
El hip-hop i el heavy metal. No domino aquest camp i no té sentit tenir-ne una secció a la botiga, perquè intento saber què és el que tinc, poder recomanar.
–Ser un entès del producte que vens i el tracte personal imagino que són una qualitat del Shiva Music.
–Hi ha clients venen a buscar una cosa en concret, però alguns venen a comprar “a cegues”. Hi ha clients que es deixen aconsellar, o que et demanen que els trobis alguna cosa del seu gust. El client pot escoltar el CD o vinil, o el pot canviar o tornar si no li agrada... Ha d’estar convençut del que compra.
–Has notat algun canvi de tendències en el transcurs dels anys?
–Puc dividir aquests anys en dues èpoques claríssimes. Durant els primers cinc anys de la tenda, els vinils no els volia ningú: els venien per dos duros, o els regalaven o els llençaven... Es van anar deixant de fer vinils i jo en vaig anar comprant... sobretot als EUA, on les edicions són més cuidades. Però a l’hora de comprar només quedaven els assidus dels vinils que no volien saber res de la “novetat” del CD.
–Llavors comença la segona època. Ara el vinil està en auge màxim. Penso que es compren més vinils que CDs. Fins i tot hi ha nois de 16 anys que em compren vinils. Crec que el CD està perdent valor i que el vinil és un objecte més luxós, més visual...
–Per això s’estan tornant a produir vinils. Les productores han vist que la gent els torna a voler.
–Estic molt content que el vinil hagi tornat, perquè es tornen a reeditar vinils molt rars que costaven molt d’aconseguir perquè en el seu moment es van fer poquíssimes còpies. La part negativa és que les discogràfiques, les distribuïdores i tota aquesta màfia s’estan aprofitant del retorn del vinil per posar preus abusius. Per als CDs, per altra banda, es potencien ara les edicions “de luxe”.
–No es pot parlar amb algú que es dedica a vendre música sense preguntar-li per la pirateria...
–Abans la pirateria m’emprenyava. Ara ja convisc amb ella. Crec que hi ha persones que la música descarregada ja els hi està bé i persones a qui els agrada molt la música i busquen coses diferents.
–Jo em descarrego música d’internet! Penso que és una eina brutal, perquè pots escoltar la música abans de comprar-la. Pots descarregar-te unes cançons, posar-te-les al cotxe per veure què tal sonen, però si t’agrada, llavors compra’t el vinil o el CD, perquè tinc comprovat que la qualitat no té res a veure i no és el mateix. A més, això que diuen que els músics ara es fan més rics amb internet és mentida.
–Què vols dir?
–Amb això que “la música és gratuïta”... Els preus dels concerts han pujat radicalment, però és que a més, hi ha grups que no són “de concert”, grups d’estudi, que viuen dels CDs. Per exemple, els Manel, veure’ls en un concert és força avorrit, perquè no són un grup d’espectacle. Ells fan una música d’escoltar-la en privat. O jo què sé... la Filharmònica de Viena tocant un concert de Beethoven: no poden viure de concerts, són masses components, i no poden “anar de gira”, viuen sobretot del CD que fan.
–D’on et va sortir a tu la faceta de melòman?
–Jo vaig començar com tothom escoltant els 40 Principales amb 13 anyets... Però anava cada estiu a Galícia, a visitar uns tiets, que eren molt melòmans, i d’allí vaig mamar moltíssim. Hi anava i em passava els dies gravant cassets i cassets per poder-me’ls emportar. També d’un bar mític de Torredembarra, La Traviesa. I l’escola també va ser una font important; hi canviàvem molts discos. No podies escoltar música nova si no te la deixaven!
–Potser per això vas posar una botiga, per tenir tots els discos!
–Sóc una mica un músic frustrat, perquè sóc poc hàbil, i suposo que la vena musical em va sortir per aquí, venent música.
Per Ariadna de Vilallonga
Shiva Music
Cos Del Bou 13-15 43003 Tarragona, SPAIN
Telèfon: 977240819
Pàgina web: www.shivamusic.es
Mail: golosinasmusicales@gmail.com
