Solidaritat: Quan no ens queda una altra que ajudar-nos

Recentment acabo de llegir una mica el fil de converses que es donen a Facebook i principalment parlant d'aquesta crisi.
Alguns comenten sobre el fet d'haver tocat fons, altres sobre la quantitat d'aturats que hi ha, altres del perquè s'ajuda els bancs quan hi ha una terrible quantitat de desnonaments per dia. I de suïcidis i gent que es malalta per això.
Estem davant d'una crisi tal que veiem que cadascun dispara per cada costat pensant en el campi qui pugui.
Creiem que ara estem en un moment on la Solidaritat és el que ens salvarà de caure més profund i profund.

Des del nostre lloc com a revista som conseqüents amb això.
Emprenem aquest projecte a partir de la premissa de fomentar EL NOSTRE amb vista dins per fora, de mostrar aquells llocs on passem cada dia i potser no aixequem el cap per poder gaudir-lo.
De promoure l'activitat del petit comerç, artista i dedicar unes paraules, una foto i fins i tot que pugui estar visible.

Aquesta setmana hem estat amb gent que fa coses per amor a la seva terra com la gent de Tarragona Antiga, que ens mostra fotografies d'arxiu de com Tarragona va ser creixent. De fets i llocs. Ells ho fan per amor a l'art. No cobren per això.  
També vam anar a fer-li una producció fotogràfica a Joan  Blázquez i i mentre amb la seva santa paciència acceptava les indicacions del fotògraf en els espais que tenia ens mostrava el seu treball amb l'entusiasme que li posa davant un nou repte per fer, mostrant-nos la seva nova línia de bolígrafs. Amb el seu estil particular.
 
Hem estat en una taula rodona on es parlava de mesures i accions per mantenir i protegir per a aquells que recullen bolets a la mostra Tocat del bolet en el Palau de Congressos de Tarragona, i hem vist exemples de mirades de Pep Escoda que vagi on vagi pel món ens comentava en una xerrada mostrant les seves fotos que sempre busca la mar, l'aigua, perquè explicava que el viu en aquesta terra, davant del mar.
Després, tots vam anar per la nostra cervesa Rosita que es fa aquí a Alcover i ens hem posat a parlar i explicar-nos d'aquestes coses.
Hem estat amb la gent d'Adidas TGN i vam veure el tros d'inversió que han fet. I l'aposta amb el seu emprenedoria.
Mare de Déu! quina quantitat de mercaderia que han comprat. S'han jugat totes les seves fitxes. 

Quan parlem del nostre projecte, que neix a partir de l'amor per aquesta terra, i quan parlem amb gent que col·labora i aposta per nosaltres com el cas de Fernando de Noguera i Daniela Lapucci que ens ajuda amb les fotos, i també Marcos Moreno Teruel i Rodolfo Chisleanchi que escriuen esports per ElevenFoot, veiem que és possible que a poc a poc tots puguem sortir d'aquest nus que ens té mal lligats. 

La meva àvia sempre em deia:  
“Una mà renta l'altra i les dues: renten la cara”

I ara que comencem, i ara que molts toquen fons, potser necessiten una mà que els empenta cap amunt. 

Els nusos es deslliguen amb les mans.

Aquí estem.

A lo millor podem deslligar entre tots
 
Benvinguts a Via Tarraco.