Entrevista amb Txaber Allué: El cuiner fidel de Tarragona

Falta molt poc perquè arribi el Nadal i penso que aquestes són molt especials per a tots nosaltres.

No obstant això sempre rescato alguna cosa del nadal en aquesta terra i és veure les cara dels meus fills quan visitem la Fira de Nadal i comprem alguna cosa més per decorar el nostre pessebre.

Per arrencar aquesta entrevista realitzem un vídeo amb imatges que vam anar realitzant en diferents moments que rescaten una mica la nostra mirada de la ciutat de Tarragona per Nadal.  (*Abans de trobar-nos amb Txaber, durant l'entrevista i després, quan ja estava armat tot el muntatge de la Fira de Nadal que vaig aprofitar per passejar amb els nens)

Així que vam deixar el cotxe a la costa prop del port (ja no hi ha llocs lliures per aparcar) i vam anar pujant per carrer Unió fins a la rambla on vam quedar amb en Txaber Allué, El cuiner fidel per trobar-nos en un punt típic de la rambla nova: el monument als castellers.

Per mail li plantegem a Txaber fer una entrevista una mica diferent. Així que ja que és un tarragoní de bona cep, li vam proposar anar a passejar per la rambla, el mercat i fins on poguéssim.

–A veure si t'agrada aquesta idea:
A mi m'agradaria anar caminar per la fira o per algun lloc de Tarragona i que m'expliquis on t'agrada comprar mercaderia per fer les teves plats o on pares.  
Ara... si tens moltes fans que et persegueixen com els Beatles ho fem més tranquil.
 
Però no... a Tarragona vaig comprovar que si bé quan caminàvem el miraven, tampoc ens trobem amb una gossada de jubilades traient la roba cridant: vull que em cuinis la truita de patates*!

*per si no ho saben és una de les seves receptes amb més de 880.000 visionats
 

Caminar per Tarragona és un plaer. Té totes les credencials que es necessiten per denominar ciutat. Però alhora, manté aquest aire de poble tranquil i sense molt soroll.
On el temps té una altra longitud.
 
Els que habiten a la ciutat, afirmen que és un poble disfressat de ciutat. I suposo que com tot el bo i dolent que tenen els pobles, volen mantenir així.

A primer cop d'ull hi veu un tipus normal. Menys alt del que em semblava en els vídeos i de caminar tranquil. El to de veu és el mateix i la forma d'explicar les seves coses és com si tingués a YouTube al costat meu. Faltava que em digués Holaaaaaa! entonat quan arrenca el seu programa.

Així que vam començar l'entrevista parlant de la recepta que es va convertir en el meu cavall guanyador: sóc el rei del pastís de xocolata. 

Gràcies al Cuiner Fidel sóc l'As del pastís. I crec que els 6.000.000 de visualitzacions confirmen que jo he de ser un dels molts que el segueixen per fer feliç a la gent a la taula.
Al meu m'encanten els somriures dels meus fills i de la meva dona quan diuen mmmm! I aquesta complicitat 2.0 que aconsegueix en Txaber a través dels seus vídeo-receptes aconsegueix l'efecte desitjat:




–I realment és així ¡La majoria de la gent no sap fer una paella! però si que trobes gent que la fa molt bé i que no és complicat. Al final s'anima un, puja un vídeo, mostra el pas a pas de com fer la paella, i apareix gent que fa molt bé la paella a tot arreu i participa aportant el seu punt de vista.

Hi ha una pregunta que em faig jo de com som la majoria de la gent. Quina edat té la majoria, 35, 42? hi ha un munt de coses que no sabem i que et sorprèn publicar receptes que diries: això segur no serà popular i de sobte es fa famosa.

De fet tinc els seguidors més fidels que són molt exigents i crítics quan faig una recepta que podria semblar innecessària, per exemple, sandwich de formatge i ceba, una cosa tan simple... doncs aquests seguida salten: Ja no ets el que eres!

El meu comentari favorit és: ‘tu antes molabas’

–Si? 
 
Si... Perquè és tan senzill i és tan dur i més té certa gràcia.
Però després mires els visionats i té molt més èxit una recepta que té quatre passos i fàcil de fer.

–Per què?
 
–Hi ha un munt de gent que no se li ocorre com fer un ou al seu niu que és l'ou en cistella aquest americà que surt a la pel·lícula V de Vendetta, que és posar una torrada amb mantega i ficar-li un ou al centre...

Per exemple un estranger em comentava que a Anglaterra estaven intentant fer la prova de cuinar la truita de patates que havien menjat venint aquí de turista i que no se'ls ocorria de cap manera que calia donar-li la volta!
Per fer quan consideraven que estava ben feta el ficaven al forn al grill perquè es fes per dalt.

És clar si realment no t'ho han explicat, doncs potser no et es passa donar-li la volta a la truita amb un plat!

–A mi em va passar. Abans jo trobava l'ou dins de la paella cosa que em produïen unes cremades terribles quan la donava volta amb el plat ... i una truita molt pesada! fins que vaig descobrir el vídeo on calia treure les patates, escórrer i ja està! em va sortir una truita de patates espanyola!
Abans pensava que el gust era pel tipus de patata.

–Aquí amb tenim una truita de patates molt agraïda. Amb qualsevol patata i qualsevol ceba surt. 

 ––––––––––––––

*Mentre parlem anem parant per algunes botigues i entra a saludar ... i de pas ho va filmar una miqueta

–Aquí a la botiga Cendros vinc a comprar les llegums i fruits secs on compro l'avellana, l'ametlla, el torró de romesco ... menys menjar per a ocells.

...La fleca que sòl comprar, aquí es ven pa de pagès, bé català
 

 ––––––––––––––

–La forma d'usar el ganivet, algú t'ho ha ensenyat Qui t'ha ensenyat a cuinar?
 
–Jo vaig tenir la sort que a la meva mare no li agradava cuinar llavors des de petit ens fèiem el menjar. Al meu pare en canvi li encanta i feia el menjar el cap de setmana quan jo estava a casa. A la meva mare no li agradava gens.
En lloc de dir que tragèdia, dèiem que bé! així que cadascú es preparava el sopar i el que més ens agradava.

–8 anys, tan petit? Què feies als 8 anys? Sandwich! 

Si, sandwich de pernil i formatge i variants... amb sobrassada, amb el que ha. Era més lliure. Així com el menjar era més en família, el sopar era una mica més caòtica i cuinàvem tots. Això va ser un incentiu i un altre com a estudiant a Salamanca, com en el menjador universitari es menjava bastant malament, em cuinava jo. I el més important era que m'agradava.

–Invitabas als teus companys d'estudi?
 
–Poc. De fet era més aviat un secret. A la universitat mai tens un dur, de manera que si et fas fama que cuines bé igual et vénen cada dia a menjar alguna cosa i et arruïna!
A Irlanda em cuinava meus truites de patates al que ells em deien: ahh que fàstic!
Llavors a falta d'un mes per marxar, els vaig obligar a provar. I ja després em demanaven truita de patates cada dia...

El que puc fer és que on realment he après és a internet. Si tu veus el que jo sabia de cuina quan vaig començar. Jo veia el bloc no com una classe de cuina sinó com una proposta fins i tot n'hi ha moltes que són un fracàs, m'he tallat, m'he cremat, no estava ric. Els deia: què em proposeu per millorar-lo? Era una proposta.

–El bloc ho vas pensar com un negoci? perquè treballes d'una altra cosa ...
 
–Si consultor i professor universitari.
Sóc professor associat a la universitat i em dedico a assessorar empreses en màrqueting digital.
Si el teu et planteges un bloc com un negoci és molt difícil que et puguis guanyar la vida amb el bloc. Bàsicament perquè no tens prou població. Per moltes visites que tinguis no es va a comparar a les visites que pugui tenir un bloc americà a menys que et internacionalices o que publiquis 16 entrades al dia.

–Però has rendibilitzat...

–No em plantegi buscar rendibilitat. No hagués aguantat 5 anys si hagués buscat rendibilitat perquè de fet el bloc en si mateix no és rentable però m'ha generat oportunitats en paral·lel.
Abans em dedicava a assessorar en altres temes en estratègia empresarial bàsicament i ara en màrqueting digital, tot el que té a veure amb estratègies digitals gràcies a que tinc el bloc. Després se't presenten oportunitats com publicar el llibre amb Planeta.
Però al blog no he tingut publicitat.

–Però YouTube et fica publicitat per tot arreu ...

–YouTube la comparteix amb tu però és insignificant el que pots generar.
També és cert que cada vegada hi ha més competència, hi ha mes vídeo receptes. I mantenir les visites és més complicat perquè l'audiència està superfragmentada amb la qual cosa al final el repte és aconseguir tenir lleialtat. Que hi hagi gent que vegi les teves receptes facis el que facis, és el més al·lucinant. Que hi hagi gent que no té pensat en absolut cuinar la recepta i li agrada com fas els vídeos i com ho expliques i són fidels.

–No has pensat en fer una App?

Em van proposar fa tres anys i vam estar treballant seriosament amb una empresa grossa que fa aplicacions buscant la utilitat diferenciadora amb aquesta pregunta: realment és molt millor que el que tens ara? I no ho hem trobat.

–Fa tres anys les Apps començaven a explotar ...

–Fa tres anys era molt car fer-ho. La conclusió que vam arribar va ser que calia fer contingut específic i que seria interessant com tutorial amb com a manual d'instruccions no tant com El Cocinero Fiel amb un estil concret amb una manera de fer molt determinada.
És clar l'aplicació d'Arguiñano es vendria però ja no seria el. I si vols veure-ho a l', és millor veure-ho en un vídeo.
Crec que de la majoria de les Apps que hi ha ara-un milió i escaig-ja que al final hi ha aquí 15 o 30 útils. I les altres ...
Igual algunes són molt útils. L'altre dia em vaig descarregar un afinador per la guitarra que dius això ha d'existir. I funcionava genial.
Però així generalistes no ho acabo de veure.

–Tornant a la cuina et vas començar a perfeccionar d'on treus les receptes?

–Les receptes es em creuen. De vegades veig un llibre. Però no són molt sofisticades.

–Les proves abans de fer el vídeo?

–No Ho faig en calent. Són molt senzilles totes. Quan et complicas massa la vida la gent es desanima i quan són moltes hores de treball no la fan.

–¿Però tens un equip darrere per fer els vídeos?

–No Ho faig tot jo!

–Eh? ¿Filmes teu tot? I com fas aquests plans on es veu la teva cara concentrat tallant alguna cosa...

–Aquests són gravats un dia qualsevol a la tarda i després els guardo. També quan surto pel carrer poso la càmera en un trípode i pas.

–Tens formació com a editor de vídeos?

–Tampoc. Sóc autodidacta. Ara amb el que hi ha no és tan difícil, si bé he treballat en el sector audiovisual no com a tècnic i veient a la gent treballar i sobretot si mires alguns vídeos al principi veus molts errors. És que hi ha molts tutorials. Les càmeres t'ho pràcticament fan tot. 

–Millor...

–Si, jo realment sóc partidari de llevar intermediaris de sobre i que no hi hagi barreres per crear de cap tipus. Que siguis tu mateix el teu propi límit. He millorat molt més amb la càmera que amb la cuina. No és més complicada però si té més sentit no? Hi ha moltes coses que és molt més natural. Si veus al principi de tot, utilitzava brous comprats i ara mai els ús. Ara prefereixo fer-ho bullint verdures i carn fresca. O no utilitzar doncs... bacó no? utilitzar tocino curat. Sempre més natural i menys elaborat.

–I t'has equipat la cuina ..

–No que va ... Visc en un pis de lloguer amb una cuina horrible.

–Però hi ha vídeos que veig que hi ha cuines bones

–No! ho faig a casa meva. El que passa que alguna vegada que es veu la cuina en pla general és perquè estic a la casa de la meva germana que és on estiueig que aquí la cuina és bonica i hi faig tots els plans generals.
Ara estic veient si em canvi la cuina de fet el motiu principal que els plans són curts és perquè la meva cuina és fea.
Al principi vivia en un altre pis... si veus els primers vídeos havia plans més generals, però em vaig mudar i la cuina és horrible per això els plans són supercortos. 

–Cuinar, filmar, editar: Jo m'ho guisat i jo m'ho com!

–La meva contribució en un format que no existia i que estic molt orgullós perquè ha marcat tendències és aquest estil: que el protagonisme el té la recepta i no la persona que el fa. Si el teu veies el 2007 els vídeos que es feien els americans havia un cuiner parlant a càmera dient: –Hola em dic tal. Avui farem aquesta recepta, perquè la meva família ho feia i no es que i no es fa...
 
El meu format aporta una altra cosa: això és internet, la gent té poc temps i el que els interessa és la recepta. La majoria de la gent no té cap interès en qui ets, ni que la teva família ho feia, la majoria de la gent arriba per Google i el que volen és resoldre la seva problemes amb la recepta. Perquè tu no ets important. Jo fujo d'aquest esquema. Perquè el meu és un bloc i per tant és personal i té una visió personal de la vida. Però sí que tinc en compte les prioritats de la gent.

Podria tenir més èxit si tingués més receptes i molt més ràpides i sense cap visió personal però llavors el que generes són moltes visites, però de cercador. No hi ha una relació que a mi això és part del que m'agrada que hi comentaris, crítiques, positives, negatives, que hi ha gent que no li agrada el que fas ja altres sí. 

–I com t'organitzes amb qui amb els missatges? ¿Respons a tots? molta gent et fa comentaris i pel que vaig veure contestar al toc...

–Fins fa dos anys contestava tot. Ara no puc. Són massa. Contesto els comentaris durant la primera setmana després de publicar el vídeo. Els llegeixo tots però ara només contesto els que plantegen algun dubte.

––––––––––––––

 *En aquesta part mentre em mostrava on esmorza cada matí (Cafeteria Firmos) a prop del balcó del mediterrani on li vaig treure un parell de fotos.

––––––––––––––




 


–¿Vas néixer aquí a Tarragona?

–No. Meus pares són d'aquí de Tarragona i per treball van anar a Bilbao on vaig néixer i vaig estar dos anys, després Ibiza i després Tarragona.

–Com es pronuncia bé el teu nom?

–(Fonètica) Cháver... com Ch, però s'escriu amb Tx, Txaber

–I aquí com et diuen?

–Txaber, la gent que em coneix i els que no, amb la a oberta que sona, Txabar.

–Et plantejo un joc ja que et tinc a mà per aconsellar una recepta: Estem prop de Nadal i vull preparar un dinar de Nadal econòmica, per a aquests temps de crisi...

–Temps de crisi. Tarraconense o no?

–Tarraconense

–Si vols fer alguna cosa Tarraconense farem un Romesco i si és ara i vols fer alguna cosa econòmic jo faria una escarola amb romesco de primer i després en el segon podria ser pollastre. Un pollastre a la tarragonina, no existeix, però ho podries fer amb les que es diuen herbes provincials les que es troben en el camp com tomillo i romero, i per donar-li el toc tarragoní, un farcit que seria llonganiza amb pinyons, orellons, passes, prunes desossades.

–On compro la llonganissa?
 
–Al mercat central on tens polleries i carnisseries amb productes alguns d'aquí i de fora.

–...i de pressupost quant venim gastant amb això?
 
–No creguis que molt. Per a quatre, 20, 25 euros

–Amb vi inclòs?

–Bé la beguda depèn el que compris se't pot anar molt. Però si que és interessant utilitzar per fer el farcit dels pinyons que són molt cars es podrien substituir per cacauets, però queda molt bé un cop sofregida la llonganissa posar vi ranci perquè s'hidratin bé les orellanes, les panses, les prunes i això ho fiques bé en el pollastre... el fiques al forn fins que estigui.

–i quin és el plat que més t'agrada cuinar? No em diguis truita!

–Sempre dic el mateix. El proper.

–No, jo pregunto per un per exemple si estàs cansat de cuinar i com sóc un as em surt: això...

–És que no sóc un As. Faig receptes supersencillas. A l'estiu faig una versió de l'amanida Murciana. Tomàquets amb olives negres, tàperes, ceba, cogombre i algun dia anxova o tonyina o bacallà.
Però aquesta és la que me la faig pràcticament tot l'any. A l'hivern amb tomàquet en conserva ia l'estiu amb tomàquet fresc.

–I a la Universitat et pregunten per receptes?

–Procuro separar. Dono assignatures de primer.

–Què estàs donant?

–Sóc professor de gestió d'empreses. Del departament de gestió d'empreses, però estic en turisme. Cada any tinc 120 alumnes. Aquest any més 130.

–Gestió d'empreses turístiques...

–Turisme és una assignatura genèrica però l'adaptem una mica al sector.

–Fa quant que ets professor?–6 anys. El primer dia no em coneixen i al segon els pregunten als de segon: saps qui és aquest? a més que els faig fer treball de grup que jo sempre dic que a mi m'agrada tant el món audiovisual, internet i la cuina en la mateixa mesura. No és que sigui un boig de la cuina. M'agrada i també la cultura blocaire i llavors els faig fer un treball on han de pujar un vídeo a YouTube. Cada any ho fan i que té un 10 el que més visites tingui.
Llavors fan uns vídeos molt divertits per aconseguir ser més vistos. Porten com 20.000 visionats seus vídeos.  

–I ja que estàs en turisme Que és el que li falta a Tarragona per explotar?
 
–Et donaré una resposta hiper tarragonina: els turistes en massa deixa'ls a Salou, Cambrills i Roda de Barà. Aquí Tarragona pa’ nosaltres. 
Si, que vingui el turisme una mica cultural interessat en les ruïnes romanes i el gastronòmic que vingui a menjar, però a la massa que es queda on està.
Nosaltres no volem vendre la nostra ciutat com ha fet Barcelona al turista. Que és perdre la ciutat.

–I el de Barcelona World?

–Em sembla fatal que no s'hagi comptat amb Tarragona. Que de sobte surti una notícia que l'alcalde de Tarragona i de Vila-seca no sàpiguen res. Que de sobte surti de Barcelona en resposta al de Madrid que era un model que no volia ningú què volem? Científics, advocats, enginyers? o Ballarines o cambrers? Està clar que estan apostant per ballarines i cambrers.
 
Jo sempre els dic als meus alumnes: Som els millors del món en turisme. No hi ha ningú que ens guanyi en turisme per població i per grandària. Som el tercer país destí i el segon en ingressos. Ningú ho fa millor que nosaltres. Tenim moltes coses que millorar però no necessitem casinos. 

–I més que es digui Barcelona World

–A sobre que es digui Barcelona. Com deia Quim Monzó a La Vanguardia: “llevem el nom Catalunya i llamémonos Barcelona que això és el que volen els turistes”.

–T'agrada viatjar i provar receptes d'altres països?

–He fet sense viatjar. Per exemple uns amics s'han anat a Guatemala i els vaig dir porteu-me Achiote que el que es ven aquí és molt sec.
És una llavor que dóna un gust molt particular que cal triturar, es fa una pasta amb això i tinc moltes receptes. És molt popular a Mèxic, Colòmbia.

–I qui et veu més a visionats? Amèrica, Espanya?

–Espanya amb molta diferència. Després Mèxic i després USA. Va variant. De vegades Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Xile. 

I t'has plantejat fer un vídeo en català?

–Doncs, tinc algun. Es va obrir una cuina en un centre social a Sant Pere i Sant Pau aquí a Tarragona i vaig anar a inaugurar amb l'Alcalde. 
L'inici d'aquest vídeo és una conversa entre l'Alcalde i jo en català i subtitulat.
El fet de fer-ho els vídeos en castellà és arribar a la població del món mundial. No té res a veure amb Espanya. Quanta gent parla espanyol pel món? A USA estan a puntet de parlar més que nosaltres. A més amb l'idioma aquí no tenim cap problema és en altres llocs que parlem més d'un idioma.
De fet és molt graciós i m'agradaria fer-ho més perquè als EUA quan senten parlar català al·lucinen. 

Per Gabriel Podestá  

PD: Gràcies Txaber per la recepta del pastís de xocolata. Ah! jo la no li poso coco ratllat perquè quan la vaig fer per primera vegada, em va quedar una mica seca...