Emprenedors: “Vam obrir les portes i vam començar a aprendre”

La Cocotte: un nou concepte de cafeteria  
 

D’esquerra a dreta, la Namibia, la Caro i la Gemma. Fotografies cedides per La Cocotte.

Ariadna de Vilallonga
 

No fa ni vuit mesos que la Caro Costa, la Gemma Ventura i la Namibia Coronado van obrir La Cocotte, un espai per berenar i passar l’estona a la part alta de Tarragona, i ja s’ha convertit en un lloc de renom a la ciutat. La clau de l’èxit és la seva singularitat: pastissos i sucs ecològics fets in situ que varien cada dia, un local ampli amb un disseny agradable i amb gust pel detall, taules per compartir i per estar-t’hi tant com vulguis. A més, La Cocotte també serveix d’espai interdisciplinari on de tant en tant s’organitzen exposicions, tallers, concerts... En definitiva, es tracta d’un concepte de cafeteria actualitzat, molt comú en grans ciutats i a l’estranger però inexistent a Tarragona fins ara.

“Vam decidir obrir un local que respongués al que nosaltres buscàvem com a clientes –explica la Caro–. Anàvem a llocs que ens agradaven i pensàvem ‘Què guay seria si a Tarragona hi hagués un bon lloc per berenar com aquest’. Ens vam anar engrescant i ho vam fer”. És curiós que cap de les tres propietàries tenien ni cap noció de restauració, ni de rebosteria, ni de com muntar un negoci. “Vam obrir les portes i vam començar a aprendre”, diuen. Les tres es dedicaven al món del disseny: la Caro i la Gemma havien estudiat arquitectura efímera, i la Namibia, belles arts. Tot i així, i en plena crisi econòmica, elles es van llençar a l’aventura: “Abans de començar la gent ens deia que estàvem sonades”, se’n riu la Caro.

El concepte de què havia de ser La Cocotte, totes tres el tenien molt clar, però fer el pla d’empresa i buscar local va ser molt complicat. A més, van haver d’aprendre fins al més bàsic des de zero, explica la Gemma: “Una de nosaltres coneix una pastissera que ens va haver de fer un curs acceleradíssim de rebosteria durant els caps de setmana, vint-i-quatre hores. I abans d’obrir això era un drama... Hores i hores cosint coixins i pintant cadires...”. Tot el local l’han muntat elles, amb mobles reciclats. L’amor pel detall s’aprecia fins i tot en les més petites coses –a la galeta de mantega amb la que s’acompanya el cafè als matins hi posa “Bon dia!”, cosa que ha fet gràcia a molts clients que en pengen fotografies de La Cocotte al Facebook i a Instagram.

Pel que fa a les activitats culturals del local, ja han organitzar exposicions de fotografia, d’il·lustració, tallers de tota mena, representacions per als nens petits, i fins i tot concerts. “Al començament ja teníem prou feina en treure els pastissos, però de mica en mica vam anar afegint coses” diu la Namíbia. Davant la pregunta de si alguna cosa els ha sortit fora de control, les tres esmenten el concert de Lecirke: “Faltaven deu minuts per començar el concert i ja se’ns havia acabat la cervesa, amb això t’ho dic tot”, explica la Caro, i afegeix: “Vam haver de demanar-ne més als nostres amics del Cafè del Metropol!”. Abans elles eren qui contactaven amb gent per a fer activitats; ara ja hi ha artistes que es posen en contacte amb elles per exposar a La Cocotte. I avisen:“De cara a l’estiu hi haurà novetats!”.

La Cocotte: Plaça del Rovellat 13, baixos. Tarragona. 977228019. somlacocotte@gmail.com

Estan tots arrestats menys el meu pare!

20 anys d’educació viària a Roda de Berà  
 

Per a celebrar el 20è aniversari durant dos dies s’han celebrat jornades especials de cloenda que han comptat amb la presència del personal i dels vehicles de tots els cossos de seguretat i urgència de Catalunya.

La Policia Local compleix vint anys des de que va iniciar la seva tasca educadora en matèria de seguretat viària i per a celebrar-ho ha organitzat, entre ahir i avui, dues jornades de cloenda que han comptat amb la participació especial de tots els cossos de seguretat i urgència de Catalunya: Policia Local, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Bombers, Agents Rurals i Creu Roja.
Per tal que els infants fossin els protagonistes d’aquestes jornades d’aniversari i cloenda, i tal i com ja es va fer durant el 10è aniversari, la Policia Local ha reunit als membres i els vehicles de tots aquests cossos perquè els nens i nenes de les escoles municipals poguessin conèixer en primera persona i familiaritzar-se amb els vehicles de seguretat i urgència i el personal que els fa servir, veient i provant ells mateixos com funcionen.

Van ser els alumnes de l’escola El Cucurull, ahir al matí al Poliesportiu Municipal, els primers en participar. Ahir a la tarda i durant tot el dia d’avui han continuat els alumnes de l’escola Salvador Espriu, al pàrquing del centre.
Més de 450 alumnes han pogut gaudir d’aquesta experiència que els ha permès pujar a l’interior de tots els vehicles, tocar la sirena, comprovar com funciona la màniga del camió de Bombers, veure com treballa el personal de la Creu Roja davant d’una urgència, posar-se davant el volant de la furgoneta d’atestats de Mossos d’Esquadra, de les motocicletes, del quad de la Policia Local o de la llanxa pneumàtica del servei marítim de la Guàrdia Civil, conèixer els estris que utilitzen els Agents Rurals, saber com funciona un radar, descobrir una part de la història de la Policia Nacional a través de diverses medalles i galons, parlar pel megàfon del patruller i fins i tot col·locar-se la gorra de plat d’un dels agents de Mossos d’Esquadra.

Va ser durant el curs 1992-93 quan el cos local va començar a impartir les jornades d’educació viària als alumnes de l’escola Salvador Espriu, l’única escola amb que comptava el municipi en aquell moment. Durant vint anys la Policia Local ha ofert classes i recolzament, ha impartit xerrades, i ha organitzat activitats pràctiques i sortides en bicicleta pel municipi per als alumnes de P-3 fins a 6è de primària.


Font: Premsa Ajuntament de Roda de Berà
Fotos: Via Tarraco

 

El jazz polivalent que dibuixa ‘Smiles’

Josué Garcia i Raül Cid trompeta i trombó dels Stromboli Jazz Band,

Els Stromboli Jazz Band estan de celebració i ho van celebrar a la seva terra. El passat diumenge 24 de febrer van donar un gran espectacle al Teatre Metropol, justament quan feia un any del primer concert dels Stromboli al Cafè del Teatre Metropol. A més, el concert era el número 50 de la banda tarragonina, un número rodó per presentar el seu primer disc, “Smile”.
 
Hom pot pensar que en temps de crisi, haver realitzat 50 concerts i treure un disc, ha estat qüestió de sort. La veritat però és que la fórmula de l’èxit ha estat confiar en una idea, “picar pedra” i sobretot, ‘somriure’, tal i com es titula el seu disc, així és com han triomfat, fent passar a la gent una molt bona estona. 

Composició en directe 

Parlem amb en Raül Cid, ideòleg, trombó i veu dels Stromboli Jazz Band, i en Josué Garcia, la trompeta d’aquesta banda tarragonina. Ells són una tercera part d’aquest grup format per quatre amics més, i és que sobretot, abans de ser una banda, eren bons amics; la resta de la banda està formada per Sergi Cabrera (bateria), Ismael Carles (tuba), José Gómez “Moluco” (saxo) i en Ton Solé (banjo). El seu bon rotllo es veu reflectit als seus espectacles i és que en Raül prefereix parlar d’espectacles en comptes de concerts: “oferim un producte nou que barreja música, humor, festa, teatre i moltes sensacions”, és per això que raona entusiasmat que “no només és un concert, és més que això, molt més que música, és un espectacle fresc i espontani”. 

Aquests espectacles estan caracteritzats per un interacció continua amb el públic, una interacció que, fins i tot, fa que cada concert sigui únic e irrepetible: “cadascú té un rol dins l’escenari, però no tenim un guió”, assegura en Raül; podríem dir que Cid porta la batuta i va dinamitzant el ritme, un ritme que, fins i tot, un comentari del públic pot canviar perquè “nosaltres toquem per a la gent, no per a nosaltres, per això dialoguem amb el públic i aquests diàlegs generen relacions que donen molt de joc”, sempre amb l’únic objectiu de que el públic surti content. En Josué explica que tenen una idea de les cançons que tocaran però que la improvisació és un factor clau, gairebé es “composició en directe”. Tot i que reconeix que al principi li costava deixar-se anar a l’escenari, finalment l’espontaneïtat i la naturalitat ara són innegables. El trompetista també assegura que damunt de l’escenari no són personatges, “som nosaltres mateixos”.

Apte per a tots els públics
 
Tot això dóna un tret distintiu a aquest grup que fuig de les etiquetes: “vam posar-hi jazz per orientar a la gent, però fem un jazz polivalent i molt popular”, s’explica Cid. El trombó insisteix en que “volem apropar el que fem a tot tipus de públic” i es lamenta de que l’etiqueta del jazz els pugui allunyar d’un determinar públic. Per això, en Raül recomana el seu espectacle per tot aquell que “estigui obert a noves sensacions”. Aquest ‘jazz popular’ es tradueix en un disc que inclou versions de tot tipus de gèneres i algunes bandes sonores, donant sempre el seu toc personal; el que per a ells ja és compondre: “considerem que ja hi ha prou bona música feta i gaudim fent arranjaments i fusionant melodies perquè la nostra essència hi és en aquests covers”. Com qualsevol músic, parlen de les cançons dels seus disc com a els seus fills i no saben quina escollir, però el trombó i el trompetista coincideixen en destacar ‘Smile’, ‘Stand by me’ o ‘Dream a little dream’. 


Asseguren que als seus concerts ofereixen el repertori de cançons que ells anirien a veure, unes cançons conegudes per la major part del públic i que desperten molts sentiments: “toquem hits amb els que molta gent s’identifica, igual que nosaltres” confia Garcia.  Aquests hits vinculen el públic amb els músics d’una manera especial, fet que enforteix la seva marca i explica perquè la gent els contracta, és normal que s’enorgulleixen del fet que truquin perquè “ens volen a nosaltres i no a cap altres”. 

Innovació i adaptació
 
Tot es fruït d’haver fet les coses correctament i d’haver fet un bon treball a l’hora de donar-se a conèixer, tant apropant-se a la gent a través de les xarxes socials, com col·laborant en actes com a la passada Baixada del Pajaritu. I és que la seva polivalència no es limita al seu jazz, va més enllà i ho fan adaptant-se a qualsevol situació. Raül Cid, l’ideòleg de la banda, també ha pencat de valent donant a conèixer els Stromboli: “fa uns anys no calia tanta cosa, ara has d’estar a Twitter, a Facebook, tenir una web, fer cartells, targetes...”. Cid ja des d’un bon principi pensava en grup que sobretot tingués capacitat d’adaptació a qualsevol escenari i que pogués oferir un bon espectacle amb dos, tres o sis components de la banda, una idea innovadora que permet que els Stromboli puguin arribar allà on vulguin gaudir de la seva música. De fet a la proper Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, on per descomptat hi estaran, el públic podrà escoltar a tota la banda o gaudir d’un duet strombolero. 

Durant aquest darrer any, els heu pogut trobar a passacarrers, a concerts a teatres o en festes privades o fins i tot damunt d’un banc, qualsevol indret és perfecte per donar un gran espectacle i ‘compondre en directe’. En aquestes 50 actuacions la banda ha pogut madurar i ha vist recompensada la seva energia invertida assolint fites com  la d’haver actuat al Festival de Jazz de Sant Sebastià, un referent cultural mundial, i del que tenen molt bons records: “estàvem tocant i la gent que passava s’anava sumant i es van acumular fins a omplir el passeig de gom a gom”. No obstant, la vertadera fita assolida és fer passar una bona estona als assistents dels seu concerts, tot i que en Josué bromeja amb col·locar una ambulància a l’entrada dels seus concerts, doncs de vegades les cadenes de rialles semblen que poden acabar malament. Per sort el seu espectacle continuarà dibuixant ‘smiles’ allà on vagi amb un espectacle que sempre es troba en constant millora i del que prometen als assistents que sempre “sortiràs millor del que has entrat”. 

Per Andrea Torres
Fotos: Andrea Torres i premsa Stromboli Jazz Band