El que va començar com una tradició entre amigues ha acabat convertint-se en la Fira de Santa Rita. L’últim cap de setmana va tenir lloc, a la Plaça del Rovellat, la segona edició d’aquest mercat de segona mà on hom podia trobar des d’una gran multitud de peces roba i complements, fins a una càmera Polaroid, discs de vinil, bicicletes, una Nintendo DS o fins i tot, una càmera Super-8. A uns preus més que populars, la gent de les parades podia desfer-se d’aquelles coses que ja no necessita per dona’ls-hi un altra oportunitat.
Per: Andrea Torres
L’Aida Plassa i la Gemma Hierro, quedaven amb d’altres amigues per intercanviar-se o vendre’s a baix preu, aquella roba i aquells objectes que ja no utilitzaven, però que estaven en bon estat. La terrassa de l’Aida es va quedar petita un pic aquelles reunions esdevenien cada cop més grans i per aquest motiu, van decidir donar una lectura personal a l’expressió popular ‘Santa Rita, lo que se da no se quita’.
Sota el lema de ‘tot allò que tu no vols, algú ho aprofita’, les tarragonines van engegar el projecte al desembre i aquest abril han organitzat la segona edició. Elles havien visitat mercats d’aquest tipus arreu d’Europa, però no sabien si aquesta idea funcionaria a la nostra ciutat. Grata sorpresa van rebre al veure que les 30 paradetes s’omplien i un altre cop, com va succeir a la primera edició, s’hi quedava gent amb ganes de poder donar una altra vida als seus objectes. Una resposta molt bona, i realment gratificant per aquestes joves que duen a terme la iniciativa per allò que en diem ‘per amor a l’art’. Tot i rebre suport de l’administració en les gestions burocràtiques, reconeixen que els hi ha suposat molt d’esforç i temps, ja que no són més que dos particulars, però que les felicitacions de la gent per la iniciativa s’ho valen.
Fent dissabte amb consciència
Un cop entraves a la Plaça del Rovellat l’ambient era immillorable. El sol va acompanyar durant tota la jornada, així com la música i les garlandes que havien col·locat la Gemma i l’Aida donaven ganes de fer-hi un tomb. I és que les organitzadores volen cuidar de l’estètica per tal de fer desaparèixer el possible rebuig inicial al concepte de segona mà i ho van aconseguir. L’Aida considera que “no és només un lloc per comprar i vendre, sinó que és un lloc de trobada on passejar i prendre alguna cosa”, comenta la jove que també afegeix “érem conscients que se’n fan mercats de tot i nosaltres preteníem que el nostre fos agradable, una cosa cuidada”.
Els paradistes també han de tenir cura amb els seus aparadors. La Cristina Rodríguez té la paradeta al ben mig de la plaça, junt amb el seu xicot. Sobre un estenedor hi trobem roba molt ben col·locada i a una taula mostren videojocs, llibres o bijuteria són conscients que no es faran rics però afirmen que “més que res és per fer quelcom diferent”. Cristina es mostra molt feliç amb la organització: “és una idea fantàstica i a més, és molt fàcil participar-hi”, explica entusiasmada la jove, “només costa 15€ i amb quatre cosetes que hi venguis i surts guanyant’.I és que en general, els paradistes coincideixen al reconèixer que “passes l’estona mentre te’n desfàs d’alguns objectes que et sap greu llençar”.
La Mercè es troba just al costat de la parella, pot ser és la simpàtica gorra de l’Arale o la seva orientació al client, però està clar que està fent negoci. Passat el migdia, havia guanyat uns 70 euros, que comparats amb els cinc euros que li havia costat muntar la paradeta amb dos amigues més, el negoci és més que rodó. Si bé és cert que els tresors que ha venut la Pseudo-Arale són ben curiosos: “he venut un baix per 49€ que gairebé no usava i un teclat per cinc més”, explicava la Mercè, mentre donava el canvi a una dona que acabava de comprar-li una sandvitxera, uns diners que aviat invertia en un cd de música molt difícil de trobar.
La Cinta Sabregat també comparteix parada amb les amigues: “mentre passem el dia, ens trèiem coses de sobre”, assegura. Cinta considera que iniciatives com aquesta “són les coses que li falten a aquesta ciutat” i també explica que la gent que hi compra “ve molt conscienciada”. Abans d’anar a dinar, la jornada era positiva per la jove que havia venut bastants collarets i vestits a tres i cinc euros. Pot ser la Laura va ser clienta de la Cinta, doncs portava dos bosses amb dos vestits, un mono, una jaqueta, un jersei... i encara mirava més a les últimes paradetes del mercat. “És molt bona idea, m’he gastat 15 euros i amb la roba que trobes aquí pots canviar molt l’estil i fugir dels encasellaments” afirma la Laura, mentre compara la roba que ha trobat a la que pots trobar al Candem Markt de Londres.
Consolidant un consum diferent
El mercat es basa en les 3R: reutilitzar, reduir i reciclar. Aquestes directrius van en consonància amb la gent que compra i ven al mercat. I és que una de les característiques importants del mercat és el seu caràcter popular i quotidià. Plassa raona que “no cal que la gent porti coses per vendre de fa 20 anys, hi pots trobar de tot, el que en diem objectes quotidians”. L’Aida també reconeix que “volem que sigui una cosa popular i per això dintre de la normativa tampoc deixem entrar comerciants o artesans”, d’aquesta manera les tres erres estan assegurades.
Santa Rita no acaba aquí, i és que l’Aida assegura que un cop estigui consolidat i si tot va bé, pensen fer el mercat trimestralment i fins i tot, anar rotant la fira per la ciutat. De fet, tenen ganes de poder fer-lo a la Plaça dels Carros durant l’estiu, aprofitant la proximitat de la platja i el bon temps. A més, les joves han rebut notícies d’altres pobles i ciutats als quals els agradaria poder realitzar un mercat d’aquestes característiques. Qui sap, potser aquesta ‘altre forma de consum’ s’expandeix per la província. Una bona notícia, ja que tal com narra l’Aida: “tal i com estan les coses, pot ser així recuperem l’humanisme perdut’, a més “no hi ha millor garantia a l’hora de vendre qualsevol cosa que la garantia personal, donar la cara és la garantia és més que un tiquet”. Sens dubte dos afirmacions més que idònies en l’actualitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada