Fortuny torna a Reus

L’exposició “Fortuny, el mite” porta 45 obres
del pintor a la seva ciutat de naixença

  

Ariadna de Vilallonga – Reus.  L’escriptor Théophile Gautier escriví el 19 de maig de 1870 al Journal Office: “Has vist el quadre de Fortuny? Aquesta és la salutació que s’adrecen els artistes i afeccionats quan es troben”.  Marià Fortuny (Reus, 1867 – Roma, 1874) va arribar a gaudir en vida d’un gran èxit d’abast europeu, tot i que la posterioritat el va acabar arraconant en un segon pla. No obstant, el seu virtuosisme és indiscutible, i els especialistes en aquest artista no dubten en catalogar-lo com un dels millors pintors de la meitat de segle XIX.

L’exposició “Fortuny, el mite” al Museu Salvador Vilaseca de Reus ofereix fins el 7 de setembre un repàs de la trajectòria de l’artista català a través de 45 de les seves obres, entre les quals destaquen quadres tan coneguts com La Vicaria (1867-1870), L’Odalisca (1861) o El col·leccionista d’estampes (1867). Aquesta exposició s’ha organitzat en el marc de l’Any Internacional Fortuny, en què se celebra el 175è aniversari del seu naixement.  “Avui La Vicaria és a casa –ha dit l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, en l’acte inaugural de l’exposició–. Des del 1974 que tantes obres de Fortuny no s’exhibien juntes a Reus”.

Assistents a l’acte inaugural, d’esquerra a dreta: Carles Pellicer, alcalde de Reus; el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvè, i el comissari de l’exposició Jordi Àngel Carbonell

La mostra “Fortuny, el mite” ha estat coproduïda per l’Institut Municipal de Museus de Reus i el MNAC, que ha cedit gran part de les obres que s’exposen. Els comissaris de l’exposició són dos experts en la figura del pintor reusenc: el cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, Francesc Quílez, i el professor d’Història de l’Art de la URV Jordi Àngel Carbonell. El professor Carbonell va argumentar que “Fortuny no té res a envejar a cap modernitat (referint-se als imminentment posteriors artistes impressionistes); quan pinta sense lligams, és del millor que hi ha en el panorama europeu de la meitat del segle XIX”.
 
Fortuny, modernitat pròpia
Marià Fortuny va destacar sobretot en dos temàtiques pictòriques, l’anomenada pintura de gènere o costumista i l’orientalisme. Les pintures costumistes, com La Vicaria, que representaven la vida quotidiana, van contribuir al seu èxit comercial, doncs era una temàtica amable, apreciada per la burgesia adinerada de l’època. En la pintura de gènere va demostrar un gran virtuosisme tècnic i un estil diferencial pel seu cromatisme desbordant, el tractament de la llum, la seva manera d’aplicar la pintura en petites taques i la infiltració en la temàtica costumista d’un sentit de l’humor una mica goyesc.

El 1860 la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny la documentació gràfica de la Guerra d’Àfrica, d’on van sortir quadres com La Batalla de Tetuan. Allà, el pintor s’alliberaria de molts academicismes i aconseguiria una llibertat d’estil i una fluïdesa noves. Posteriorment es va traslladar a Itàlia i va fer diversos viatges a països àrabs i és en quadres de temàtica oriental on es veu al veritable Fortuny: “Quan es va desprendre del mercat i les exigències comercials i va pintar el que volia, va resultar ser realment innovador, però no seguint els corrents de París, sinó la seva pròpia modernitat, el seu propi paradigma”, explica el comissari Carbonell.

Retrat de Marià Fortuny al fons. En primer pla, El nen a Portici (1874)

Avançat al seu temps
Els quatre darrers anys de la seva vida van ser els més excepcionals, amb un nou alliberament del seu estil. A la primavera del 1870, després d’un gran èxit a París, el súmmum del seu èxit comercial, el seu estil va fer un nou gir, cap a una pintura formalment més agosarada i expressiva: “Ja s’havia alliberat en certa manera a l’Àfrica, però quan va pensar que ja havia fet prou diners i es va deslligar del mercat, va començar a treballar en temes més propers, amb una factura esbossada de pinzellada àgil i empastada –explica Carbonell–. Va avançar-se molt als impressionistes”. Fortuny era només sis anys més jove que Édouard Manet, conegut com a pare dels impressionistes, qui no va arribar a pintar mai amb la fluïdesa dels darrers quadres del pintor català.

Marià Fortuny va morir l’any en què es va fer la primera exposició impressionista, l’any en què Monet va pintar Impressió del sol naixent. Ell es va avançar a la concepció dels seus predecessors francesos, però per la seva pròpia via, i va morir just quan la pintura contemporània començava a despertar. 

Tot tipus de públic ha acudit a la inauguració. A les escoles de Reus els nens han fet tallers sobre Fortuny

Molts assistents fotografiaven amb els seus mòbils els quadres de Fortuny. Aquí, L’Odalisca (1861)

Sant Jordi a TGN

Els deixem algunes imatges que ens va deixar la Diada de Sant Jordi a Tarragona. Fotos: Gabriel Podestá Conte

Rafael Vidal Ragazzon, Ram Giner i Francesc Valls-Calzada

Els amics de la botiga AdidasTGN Store també participant de la Diada. Gràcies per la rosa.

Santa Rita allarga la vida dels objectes

El que va començar com una tradició entre amigues ha acabat convertint-se en la Fira de Santa Rita. L’últim cap de setmana va tenir lloc, a la Plaça del Rovellat,  la segona edició d’aquest mercat de segona mà on hom podia trobar des d’una gran multitud de peces roba i complements, fins a una càmera Polaroid, discs de vinil, bicicletes, una Nintendo DS o fins i tot, una càmera Super-8. A uns preus més que populars, la gent de les parades podia desfer-se d’aquelles coses que ja no necessita per dona’ls-hi  un altra oportunitat. 

Per: Andrea Torres

L’Aida Plassa i la Gemma Hierro, quedaven amb d’altres amigues per intercanviar-se o vendre’s a baix preu, aquella roba i aquells objectes que ja no utilitzaven, però que estaven en bon estat. La terrassa de l’Aida es va quedar petita un pic aquelles reunions esdevenien cada cop més grans i per aquest motiu, van decidir donar una lectura personal a l’expressió  popular ‘Santa Rita, lo que se da no se quita’.
Sota el lema de ‘tot allò que tu no vols, algú ho aprofita’, les tarragonines van engegar el projecte al desembre i aquest abril han organitzat la segona edició. Elles havien visitat mercats d’aquest tipus arreu d’Europa, però no sabien si aquesta idea funcionaria a la nostra ciutat. Grata sorpresa van rebre al veure que les 30 paradetes s’omplien i un altre cop, com va succeir a la primera edició, s’hi quedava gent  amb ganes de poder donar una altra vida als seus objectes. Una resposta molt bona, i realment gratificant per aquestes joves que duen a terme la iniciativa per allò que en diem ‘per amor a l’art’. Tot i rebre suport de l’administració en les gestions burocràtiques, reconeixen que els hi ha suposat molt d’esforç  i temps, ja que no són més que dos particulars, però que les felicitacions de la gent per la iniciativa s’ho valen.

Fent dissabte amb consciència
 
Un cop entraves a la Plaça del Rovellat l’ambient era immillorable. El sol va acompanyar durant tota la jornada, així com la música i les garlandes que havien col·locat la Gemma i l’Aida donaven ganes de fer-hi un tomb. I és que les organitzadores volen cuidar de l’estètica per tal de fer desaparèixer el possible rebuig inicial al concepte de segona mà i ho van aconseguir. L’Aida considera que “no és només un lloc per comprar i vendre, sinó que és un lloc de trobada on passejar i prendre alguna cosa”, comenta la jove que també afegeix “érem conscients que se’n fan mercats de tot i nosaltres preteníem que el nostre fos agradable, una cosa cuidada”.
 
Els paradistes també  han de tenir cura amb els seus aparadors. La Cristina Rodríguez té la paradeta al ben mig de la plaça, junt amb el seu xicot. Sobre un estenedor hi trobem roba molt ben col·locada i a una taula mostren videojocs, llibres o bijuteria són conscients que no es faran rics però afirmen que “més que res és per fer quelcom diferent”.  Cristina es mostra molt feliç amb la organització: “és una idea fantàstica i a més, és molt fàcil participar-hi”, explica entusiasmada la jove, “només costa 15€ i amb quatre cosetes que hi venguis i surts guanyant’.I és que en general, els paradistes coincideixen al reconèixer que “passes l’estona mentre te’n desfàs d’alguns objectes que et sap greu llençar”.
 

La Mercè es troba just al costat de la parella, pot ser és la simpàtica gorra de l’Arale o la seva orientació al client, però està clar que està fent negoci. Passat el migdia, havia guanyat uns 70 euros, que comparats amb els cinc euros que li havia costat muntar la paradeta amb dos amigues més, el negoci és més que rodó. Si bé és cert que els tresors que ha venut la Pseudo-Arale són ben curiosos: “he venut un baix per 49€ que gairebé no usava i un teclat per cinc més”, explicava la Mercè, mentre donava el canvi a una dona que acabava de comprar-li una sandvitxera, uns diners que aviat invertia en un cd de música molt difícil de trobar.
 
La Cinta Sabregat també comparteix parada amb les amigues: “mentre passem el dia, ens trèiem coses de sobre”, assegura. Cinta considera que iniciatives com aquesta “són les coses que li falten a aquesta ciutat” i també explica que la gent que hi compra “ve molt conscienciada”. Abans d’anar a dinar, la jornada era positiva per la jove que havia venut bastants collarets i vestits a tres i cinc euros.  Pot ser la Laura va ser clienta de la Cinta, doncs portava dos bosses amb dos vestits, un mono, una jaqueta, un jersei... i encara mirava més a les últimes paradetes del mercat. “És molt bona idea, m’he gastat 15 euros i amb la roba que trobes aquí pots canviar molt l’estil i fugir dels encasellaments” afirma la Laura, mentre compara la roba que ha trobat a la que pots trobar al Candem Markt de Londres.
 

Consolidant un consum diferent
 
El mercat es basa en les 3R: reutilitzar, reduir i reciclar. Aquestes directrius van en consonància amb la gent que compra i ven al mercat. I és que una de les característiques importants del mercat és el seu caràcter popular i quotidià. Plassa raona que “no cal que la gent porti coses per vendre de fa 20 anys, hi pots trobar de tot, el que en diem objectes quotidians”.  L’Aida també reconeix que  “volem que sigui una cosa popular i per això dintre de la normativa tampoc deixem entrar comerciants o artesans”, d’aquesta manera les tres erres estan assegurades.
Santa Rita no acaba aquí, i és que l’Aida assegura que un cop estigui consolidat i si tot va bé, pensen fer el mercat trimestralment i fins i tot, anar rotant la fira per la ciutat. De fet, tenen ganes de poder fer-lo a la Plaça dels Carros durant l’estiu, aprofitant la proximitat de la platja i el bon temps. A més, les joves han rebut notícies d’altres pobles i ciutats als quals els agradaria poder realitzar un mercat d’aquestes característiques. Qui sap, potser aquesta ‘altre forma de consum’ s’expandeix per la província. Una bona notícia, ja que tal com narra l’Aida: “tal i com estan les coses, pot ser així recuperem l’humanisme perdut’, a més “no hi ha millor garantia a l’hora de vendre qualsevol cosa que la garantia personal, donar la cara és la garantia és més que un tiquet”. Sens dubte dos afirmacions més que idònies en l’actualitat. 

Diada de Sant Jordi. Setmana Medieval a Montblanc

Aquesta setmana comença La setmana Medieval a Montblanc i en aquestes dates és quan la nostra família nombrosa: la meva dona i els meus tres nens ens anem a Montblanc a passar un dia sencer a gaudir de les activitats que es fan en aquest poble envoltat de muralles plenes d'història. 

Els dos 'trastos' van vestits de soldats medievals amb les seves espadetes i escuts de fusta corrent com bojos pels carrerons, i la meva filla, pre-adolescent ni boja es disfressa, però va arregladeta. 

Tradicionalment a Catalunya La Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril és una festa que es celebra per partida triple:Se celebra la Festa de Sant Jordi, que és el patró de Catalunya que va ser el cavaller que va salvar a la princesa del Drac malvat.També, la festa de la Rosa i el dia dels enamorats, on és costum que les parelles es regalin una rosa vermella, com a record del roser de roses vermelles nascudes de la sang del drac i a més a més, celebra la festa del llibre en honor a la mort de Cervantes i Shakespeare on tots es regalen llibres: pares, fills, fins al gos.

És una setmana on ja venim a tota marxa Sant Jordi fagocitat des de l'escola. Sant Jordi i la princesaaaa, la rosaaaa i el draaaaac!, canten els trastos. 

Aquest estímul ens encanta ja que als meus fills llegeixen la història de Sant Jordi i el Drac. Són fantasiosos i el marc de Montblanc com a tancament de tot això, els produeix una felicitat indescriptible que em recorda quan era nen. Això els quedarà de record. 

Llegir i imaginar mentre un va llegint promou la creativitat i això és una mica el que fem des del nostre paper de pares a l'anar en pla medieval. Per a nosaltres això és un regal de la vida perquè quedarà sempre en la nostra memòria.  

L'altre dia la meva filla va quedar fora d'un concurs literari perquè el dia de presentació del conte es va emmalaltir. Va quedar molt trista perquè havia posat molt esforç i il·lusió en el desenvolupament del conte. Llàstima.  

Igual hi vaig demanar i m'ho va deixar per llegir i em va agradar molt. Com en aquestes dates ens regalem llibres, aquest és el meu petit regal que fem en aquest espai compartint un relat producte de la fantasia i imaginació d'un nen que llegeix.  

Com caçar un drac 

Per Martina Podestá

Havia una vegada... 
Está bé, aquesta historia no començará així, que está molt vist. El meu nom es Percival Aiden Witmore, però tots em diuen Percy. Soc caça-dracs (un dels millors, tinc que admetre), però, us preguntareu, Quina feina té un caça-dracs?, Bé, com diu l'ofici: caço dracs, pero no els mato! Només els emporto a un altre lloc on puguin viure sense molesties. 
Jo visc al nord d'Anglaterra, a un poble del qual no recordo el nom. De fet, fa molt de temps que no surto de casa, perquè estic escrivint un manual, (que es el que estàs llegint tu ara, bé, un resum) un manual sobre com caçar un drac.

Lecció 'Number One': 
On puc trobar dracs?
Els dracs es troben a tot el món. En els països que més abunden són a la Xina i a Espanya. Aquí a Anglaterra hi ha molt de pocs, (de fet només en queden uns tres o quatre, i un d'ells és el que ha sortit a la pel·lícula d'en Harry Potter, oi que no ho sabíes?) Això es debut al fet de que a l'edat mitjana hi havien molts caballers que feien 'justicia' al seu poble (que per mi eren realment uns insensibles, que no veien la bellesa que té un drac) i els mataven. 

En canvi a la Xina, el drac es un animal sagrat, i no els poden matar. Hi ha gent que encara té dracs a casa, pero no són molt còmodes ja que quan estan malalts, poden fer un estornut i... PUM! Casa cremada en menys de tres segóns.

Jo conec a un noi que vivía en un poblet d'Espanya que es deia... bé, tampóc me'n recordo ara, però aixó no es lo important. Com deia... aquest noi tenía un drac a casa, i li va passar aixó. 
Van haver de vindre els del consell de caça-dracs per agafar al drac (que ja estaba bastant descontrolat) i curar-lo.

Jo mai he tingut un drac, de fet, aquí a Anglaterra estan prohibits, perquè estan en perill d'extinció. I bé, si pogués un tampóc el tindria, no vull veure cremada la meva col·lecció de cromos de l'Star Wars. 

Lecció 'Number Two': 
Com és un drac?
Bé, hi ha molts tipus de dracs al món, i només un verdader caça- dracs se les sap de memòria. Normalment els dracs són fácils de reconèixer. Tenen la pell gruixuda i escamosa, de color gris o negre (i algunes vegades, vermell fosc). Tenen els ulls color groc, que brillen en la foscor i unes orelles petites però que podrien escoltar el moviment de l'aigua d'un riu a 10 km de distància. També tenen unes garres molt grosses que serveixen per a caçar les preses. Alguns dracs poden parlar, però per aixó cal que un entrenador especial els ensenyi.

Lecció 'Number Three': 
Com es caça a un drac?
Es molt important que prestis atenció a aquesta part del manual, perquè és molt perillosa. Per caçar un drac s'ha de tenir roba especial ignífuga, i una serie de coses com:

• Corda de ploma de Fènix (irrompible)
• Carn de cabra (la favorita dels dracs)
• Fum especial per a dormir els dracs (en cas que el drac estigui molt nerviós). 

Passos per caçar-lo

1- Visualitzar l'element (el drac)

2- Immobilitzar-lo (normalment fent-li un cop lleu darrere de l'orella)

3-Atar la corda al voltant del coll (sense apretar-hi molt)

4-Donar-li un tros de carn perquè es tranquil·litzi.

Bé, ara saps com caçar un drac, pèro vull que siguis conscient que no tothom ho pot fer, a més, es necessita tenir un carnet especial. Així que si vols ser un caça-dracs, ja saps! Call me maybe.

Bona sort,

         

La setmana Medieval se festeja Del 19 al 28 d'abril de 2013 Any 2013 - 26a Edició - MONTBLANC.