ViaTarraco.com: d’octubre 2012

29 d’octubre del 2012

Ja som aquí

Truc o tracte

Ja tenim l'aplicació Via Tarraco amb tots els motors encesos i aprofitem per donar-li una empenta. Així la van coneixent, provant i suggerint coses que segur no estaran del tot bé. Paciència que anem a bon ritme.

El millor? És totalment gratuïta. Veuran notícies amb la nostra mirada, ja els vam dir no som una revista que segueix el dia a dia. Nosaltres anem tranquils com els turistes i gaudim i compartim.

I com es fa caminar el camí podran gaudir d'una Guia de comerços que encara volem que sigui més completa.
Així que: estimats amics comerciants, poden escriure'ns per adherir-se a la guia. La gent els veurà al mòbil i dirà: -ah! necessitava comprar just això.
I com els mobils tenen GPS pum! van pel seu negoci.
I nois, també l'adhesió és gratuïta.

I què més? Veuran Fotos nostres i de professionals, Vídeos que ens agraden i poden compartir, i ... una zona de TOP PROMOS on podran aprofitar els descomptes puntuals dels comerços i empreses de la zona.

És molt fàcil.
-1: Entren a Top Promos,

-2: veuen l'oferta i es descarreguen el cupó que s'enregistra en Cupons

-3: Després van a la botiga, els mostren vostre mòbil amb el cupó descarregat i tan contents amb el seu descompte aprofitat. Sense intermediaris.

Inaugurem Top Promos amb la proposta Halloween de AdidasTGN i veuran que cada dia sumarem més ofertes de molts comerços de la província.

i què més? tenim una Agenda perquè puguin gaudir dels esdeveniments que es desenvolupen setmana a setmana.
Connectar-se a través de Facebook i Twitter a través de l'App, fer check-in en els llocs.

Via Tarraco és un tot terreny 2.0 on podran interactuar amb els vostres amics, compartir fotos i també deixar missatges, fer m'agrada i molt més ...

Més? És clar! A qui no li agrada l'esport i el futbol? Tenim la secció ElevenFoot que cobreix tot l'espectre esportiu de la província perquè ens agrada l'esport.

I què més? Truc o tracte. Hi haurà més sorpreses que els develaremos de poc.

Perquè com diu el nostre eslògan

Viu
Sent
Gaudeix

Neix una nova revista digital de las comarques de Tarragona

A descarregar!

28 d’octubre del 2012

Solidaritat: Quan no ens queda una altra que ajudar-nos

Recentment acabo de llegir una mica el fil de converses que es donen a Facebook i principalment parlant d'aquesta crisi.
Alguns comenten sobre el fet d'haver tocat fons, altres sobre la quantitat d'aturats que hi ha, altres del perquè s'ajuda els bancs quan hi ha una terrible quantitat de desnonaments per dia. I de suïcidis i gent que es malalta per això.
Estem davant d'una crisi tal que veiem que cadascun dispara per cada costat pensant en el campi qui pugui.
Creiem que ara estem en un moment on la Solidaritat és el que ens salvarà de caure més profund i profund.

Des del nostre lloc com a revista som conseqüents amb això.
Emprenem aquest projecte a partir de la premissa de fomentar EL NOSTRE amb vista dins per fora, de mostrar aquells llocs on passem cada dia i potser no aixequem el cap per poder gaudir-lo.
De promoure l'activitat del petit comerç, artista i dedicar unes paraules, una foto i fins i tot que pugui estar visible.

Aquesta setmana hem estat amb gent que fa coses per amor a la seva terra com la gent de Tarragona Antiga, que ens mostra fotografies d'arxiu de com Tarragona va ser creixent. De fets i llocs. Ells ho fan per amor a l'art. No cobren per això.
També vam anar a fer-li una producció fotogràfica a Joan Blázquez i i mentre amb la seva santa paciència acceptava les indicacions del fotògraf en els espais que tenia ens mostrava el seu treball amb l'entusiasme que li posa davant un nou repte per fer, mostrant-nos la seva nova línia de bolígrafs. Amb el seu estil particular.

Hem estat en una taula rodona on es parlava de mesures i accions per mantenir i protegir per a aquells que recullen bolets a la mostra Tocat del bolet en el Palau de Congressos de Tarragona, i hem vist exemples de mirades de Pep Escoda que vagi on vagi pel món ens comentava en una xerrada mostrant les seves fotos que sempre busca la mar, l'aigua, perquè explicava que el viu en aquesta terra, davant del mar.
Després, tots vam anar per la nostra cervesa Rosita que es fa aquí a Alcover i ens hem posat a parlar i explicar-nos d'aquestes coses.
Hem estat amb la gent d'Adidas TGN i vam veure el tros d'inversió que han fet. I l'aposta amb el seu emprenedoria.
Mare de Déu! quina quantitat de mercaderia que han comprat. S'han jugat totes les seves fitxes.

Quan parlem del nostre projecte, que neix a partir de l'amor per aquesta terra, i quan parlem amb gent que col·labora i aposta per nosaltres com el cas de Fernando de Noguera i Daniela Lapucci que ens ajuda amb les fotos, i també Marcos Moreno Teruel i Rodolfo Chisleanchi que escriuen esports per ElevenFoot, veiem que és possible que a poc a poc tots puguem sortir d'aquest nus que ens té mal lligats.

La meva àvia sempre em deia:
“Una mà renta l'altra i les dues: renten la cara”

I ara que comencem, i ara que molts toquen fons, potser necessiten una mà que els empenta cap amunt.

Els nusos es deslliguen amb les mans.

Aquí estem.

A lo millor podem deslligar entre tots

Benvinguts a Via Tarraco.

12 d’octubre del 2012

Dos cunitencs obren gas i apunten al Mar d'Irlanda

JJSIDECARTEAM from jjsidecarteam on Vimeo.

Por Marcos Moreno Teruel

@MorenoTeruel

Jacobo Jara i Juan Alcaraz (JJ Sidecar Team) podrien ser dos amants de les motos com tants n'hi ha. Però la seva passió va més enllà. Els nois de Cunit són diferents a la resta per dos motius que els fan únics: d'una banda, piloten en equip un sidecar de competició, una modalitat del motor on pilot i copilot han d'entendre's a la perfecció, sense escletxes, per tal de no sortir-se a la primera corba. El pilot ha de tenir una confiança sense límits en el seu acompanyant, qui va adoptant postures acrobàtiques i exigents durant tota una cursa per tal de compensar les inèrcies de la màquina i no bolcar. Però el més sorprenent de tot és el repte que s'han proposat: participar a la competició més emocionant i perillosa del món, el Tourist Trophy de l'illa de Man (al Mar d'Irlanda).

El repte

El TT de Man té més de cent anys d'història en el quals han mort més de dos-cents pilots. Es tracta d'un circuit que passa per diversos pobles, amb costes i passos estrets entre voreres, fanals i murs que han de quedar a centímetres del vehicle, prop de penya-segats pels quals una sortida suposaria una caiguda de dures conseqüències. Jacobo Jara, pilot de l'equip, explica:

–“És cert que hi ha perill, però no és l'únic esport perillós i, en canvi, n'hi ha d'altres que reben ajudes de les federacions. A nosaltres, no ens deixen córrer amb llicència espanyola i hem d'obtenir-ne una estrangera”.

L’obstacle més gran

La major dificultat no radica en la conducció al propi circuit perquè l'equip “està preparat i té valentia de sobres per poder-ho afrontar amb garanties”, sinó en els requisits per ser admesos al TT. Jacobo i Juan han d'haver participat a sis campionats oficials, cosa que no hi ha a Espanya. Per tant, han d'anar a França al menys sis cops per acabar les carreres en un temps que doni accés al repte major.

–“Són viatges a França en furgó, muntant-lo i desmuntant-lo de matinada, és el manteniment de l'Honda F2 600 RR amb la que competiríem, l'adquisició de material esportiu, etc. Nosaltres no ens ho podem permetre. El Juan és electricista i jo sóc paleta, i necessitem d'un patrocini, d'algun valent que vulgui apostar per nosaltres i ajudar els pioners en aconseguir-ho al nostre país. A canvi, oferim l'exclusivitat que tindria el nostre èxit i l'aportació tan important que faríem per a aquest esport, desconegut aquí”, diu Jacobo Jara. Per si fos poc, fa aproximadament un any l'equip va perdre els dos sidecars que tenien en un incendi, havent de fer un desembors molt important en l'actual Honda.

Agraïments: Pix MotoRR, Cristóbal Carmona, Lajornada.cat